100 anys de la Veracreu d'en Cambó

La gran relíquia de Besalú i del Comtat de Besalú, que fou i és la Veracreu (el Lignum Crucis) tot començà l’any 1017 quan fou portada de Roma pel comte Tallaferro i el seu seguici, entre els quals hi havia el seu fill Guifré i el seu germà l’abat Oliva, en el seu objectiu de fer més fort el Comtat de Besalú creant-t’hi un bisbat propi, on el primer bisbe fou el seu fill Guifré. Aquest bisbat però va tenir poca sort, ja que a la mort del comte Tallaferro ofegat al Roine l’any 1020, moria també el bisbat tres anys després de la seva fundació. Actualment la diòcesis està suprimida, però no el seu títol: Seu Titular de Bisuldino - Dioecesis Bisuldinensis, el qual encara perdura i l’ostenta actualment Mons. Alejandro Arellano Cedillo.

La relíquia del Lignum Crucis, portada pel comte Tallaferro, es venerava a la col·legiata de Santa Maria de Besalú aproximadament de l’any 1027 i fins al 1835. I que, a partir del deteriorament de la col·legiata, la Veracreu Besaluenca, portada pel comte Tallaferro, es traslladar a Sant Vicenç durant el segle XIX. A allà s’hi va estar fins al tràgic sacrilegi del robatori, que va tenir lloc la nit del 4 al 5 de Desembre de 1899. Amb aquest robatori Besalú va patir un cop molt dur, duríssim, donada la gran estima que el poble sencer tenia cap a la SEUA relíquia i que la qual, estava carregada de tanta història.

De tot això però, actualment, a dins de l’església de Sant Vicenç, s’hi poden contemplar algunes de les restes trencades i conservades del reliquiari robat el 1899, les quals es museïtzaren durant l’any 2021 gràcies a les gestions de la parròquia i de l’ajuntament de Besalú. Aquestes restes trencades conservades, estigueren guardades en dipòsit (i oblidades del tot) durant 120 anys dins d’un magatzem en el museu d’Olot.

Doncs bé, d’ençà el 5 desembre de 1899 i fins al 14 d’Octubre de 1923, Besalú no va tenir reliquiari de la Veracreu, però a partir del 14 d’Octubre de 1923 la família Besaluenca Cambó-Batlle (família important dins del món del mecenatge i de la política) els quals tenien gran devoció a la Veracreu Besaluenca, varen tenir el gran gest de fer donació a la parròquia de Besalú, al poble, d’un nou reliquiari a on al mig d’aquest s’hi dipositar un fragment, una petita partícula, del Lignum Crucis. Aquesta relíquia fou entregada als Cambó-Batlle pel cardenal arquebisbe de Tarragona: Mons. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, el qual, feu unes bones gestions a Roma seguint el desig de la família Besaluenca Cambó-Batlle.

Sobre el nou reliquiari i a partir d’un excel·lent treball de la Besaluenca Sònia Iglesias i Campanya, publicat en una ponència de la VIII Assemblea d’Estudis sobre el Comtat de Besalú (de l’Associació Amics de Besalú i el seu Comtat), l’autora ens explica:

“La família Cambó-Batlle, per la seva banda, encarregaren un nou reliquiari per tal que hi pogués ser-hi dipositada la nova partícula. El nou reliquiari s’encarregà a un reconegut orfebre de la ciutat de Barcelona, de nom Josep Sanosa, el qual sabem que va néixer l’any 1887 i morí als 77 anys. Quan va dissenyar i construir el nou reliquiari, el que tenim actualment a Besalú, aquest artesà tenia 36 anys i amb una llarga experiència en el món de l’orfebreria litúrgica.”

Del nou reliquiari, la família Cambó-Batlle, demanar a l’artista durant el procés de disseny que aquest recordés en gran part el disseny del reliquiari romànic robat el 1899, aquest reliquiari romànic estava inscrit + subjectat dins d’un altra reliquiari més gran i d’època moderna, segurament del XVIII, les restes del qual i com hem dit, estan museïtzades actualment a Sant Vicenç. Bàsicament i conceptualment un reliquiari en forma de creu patriarcal, de dos travessers, i de material de plata daurada amb esmalts pintats i recobert de pedres precioses.

El retorn de la gran relíquia a Besalú, dins d’un nou reliquiari, durant el 14 d’Octubre de 1923 va ser tota una festa a Besalú on fins i tot i va cantar-hi l’Orfeó Català i amb l’assistència de les principals autoritats tant eclesiàstiques com polítiques. Aquesta entrega fou una pietosa ofrena de la família Besaluenca cap al poble, el qual, com a grans fidels des de segles immemorials de la Veracreu (Lignum Crucis) i que aquests havien venerat i custodiat a tant insigne símbol durant generacions, a partir de la nova ofrena d’un nou reliquiari, la Vila Comtal de Besalú podia continuar venerant amb gran devoció la relíquia de la Veracreu.

El gran i poderós símbol Besaluenc, continua. LAUS DEO.

Joan Balateu i Gelada