Besalú dels Dolors 2015

Aquest poble de VERITAT, que encara té la mesura justa i per Setmana Santa el so i el silenci es fan costat. 
Tot és entrar-hi a peu pel seu pont i amb la darrera llum de la tarda, topar-se amb la plaça a manaies i estaferms; colors daurats, altius, elegants i ordenats i la senzillesa i noblesa dels estaferms (blanc i blanc) crec que en honor a la Mare de Déu!. 

És colpidor veure com tantes famílies fan coixí en aquest dia, i en la il·lusió i la fe que es fa caliu dins l'església de Sant Pere. (Un any vaig poder estar-hi en representació de la Confraria del Silenci de Girona) i l'acolliment es feia evident entre aquelles pedres milenaries, a on la llum de les espelmes i ciris, es fa sublim cad instant. 

Les ombres dels soldats i pifres a les parets de pedra de trabertí a la façana de Sant Pere sempre m'han obert els ulls al seu valo estètic a on visc. 

I la fe de tants debots i debotes camí a l'església de Sant Vicenç! 
Aquí rau el dolor, fet pregaria total, i cada cor i cada cap, demanant al mateix Déu, els seus pensaments més interns i personals, i esperant que el ble de cada ciri calenti, il·lumini el darrer dia per anar allà a on ara estan tots els qui ens han ensenyat a ESTIMAR. 

Un silenci, una pregària i per molts ANYS! La fe del poble. 

Esperant que el ble 
calenti i ens apropi. 
Allà on estan qui ens van ensenyar a Estimar. 
Aquest Poble de Veritat, 
a on Manaies i Estaferms 
caliu dins l'Església de Sant Pere 
el dolor fet pregaria total. 

Isaac d'Aiguaviva 
(Pere Romagós)