Besalú i Verges, dos pobles dues processons

Verges i Besalú són dos pobles amb molta personalitat que compten amb tradicions molt arrelades. Cadascun d'ells, de manera diferent, han tingut i tenen el seu paper en la història del nostre país. Besalú és un referent quan parlem de l'època medieval com ho demostra el ric patrimoni que ha heretat i que testimonia el nostre passat. Verges, per la seva banda, tot i que també té un passat medieval no tan rellevant, són segurament la figura de Lluís Llach i la Dansa de la Mort el que l'han fet més conegut. 

Ara ja fa uns quants anys que vinc a Besalú, ben bé des de principis dels anys 90, i hi he fet bons amics i he compartit molt bons moments amb ells. Em va fer gràcia quan un dia algú em van dir: noi, hi ha poca gent relacionada amb Verges i amb Besalú, de fet sou en Francesc Cambó, l'avi Siset i ara tu. Caram vaig pensar quins referents! Bé, però ara no parlarem d'aquests personatges ni de moments viscuts a Besalú, sinó el que ara toca és parlar de la manera com vivim la Setmana Santa i la Processó a cada poble. 

Tant a Besalú com a Verges s'hi celebren processons i com que a mi aquest tema m'agrada hi participo activament a totes dues. A Verges des de sempre, ja que en sóc fill. Per aquest motiu hi he fet tots els papers de l'auca, des de la Dansa de la Mort, passant per Manaja (a Verges no són Manaies), a gent de poble, de jueu, a cantar al cor de l'Stabat Mater i ara actualment de Pelegrí ( el cec que cura Jesús). Des de fa molts anys estic a l'organització i això suposa que la visqui, la pateixi i la senti molt més o si més no, de manera diferent. Intento traspassar aquestes sensacions als meus fills perquè també la visquin, hi participin i siguin més endavant ells qui la conservin i la mantinguin igual que van fer els meus pares amb mi. 

A Besalú, en sóc fill adoptiu, ja que és el poble de la meva dona i de la meva família política. Els sentiments i les sensacions són diferents. Hi he vingut de gran, no sóc de l'organització i no me la sento tan meva, de tota manera no puc evitar emocionar-me quan canto la Salve a Can Llaudes o a la Plaça o quan veig l'acatus que fan els Estaferms a la Verge Dolorosa. Vaig començar a participar a la Processó dels Dolors l'any 1997, any que em vaig casar amb la Dolors Roset, fent de substitut de Sant Joan al cor dels Apòstols. Més endavant he fet d'altres apòstols i en els últims anys he fet de Jesús. 

Són dues processons de Setmana Santa molt diferents, una, la de Besalú, molt devota i amb un gran sentiment religiós. Em va sobtar als primers anys de veure-la, la devoció que molts besaluencs i besaluenques senten per la Mare de Déu dels Dolors quan amb els seus ciris, amb molt de silenci i respecte acompanyen els passos de la Processó. A Verges, aquest sentiment no hi és tant, però el Dijous Sant és el dia més important pels vergelitans, fet que ho demostra que hi participen directament més de cinc-centes persones i la resta col·laboren en la gestió, el muntatge, l'escenografia, el vestuari,... Potser molta gent només ve atreta per la Dansa de la Mort, que és un dels quadres més significatius i segurament el més mediàtic, però a Verges al Dijous Sant hi ha també la representació del Misteri de la Passió i la Processó pels carrers. 

A Besalú i a Verges som hereus d'un llegat que ens dóna identitat com a poble i com a país. Mantenir vives aquestes tradicions no és una tasca fàcil. Vol la dedicació, les ganes i el temps de molta gent. 

A Verges, des de sempre, i de manera espontània el Dissabte Sant se celebra la Processó dels Petits. És un esdeveniment especial, doncs els protagonistes són els nens i les nenes i és una cantera de joves actors que garanteix la pervivència de la nostra tradició. Em consta que a Besalú fa uns anys també es feia una Processó de Petits. Crec que actes com aquests contribueixen a mantenir aquest llegat. 

Per acabar voldria agrair a la VCMDDB i al poble de Besalú, poder participar i formar part d'un acte tan besaluenc. 


Tono Casabó Majó