Boquica, Congregant

Un calorós 28 d'agost de l'any 1801 en Josep Pujol i Barraca, en Boquica, es va fer congregant dels Dolors. Aquell any, el seu va ser l'únic ingrés a la Venerable Congregació. Un ingrés que es va consumar just un any més tard, el 9 d'abril de 1802 . En Boquica va néixer al carrer Vilarrobau, al bell mig del barri de Sant Vicenç. La família estava molt lligada a les activitats de la parròquia que organitzava el domer Mossèn Pere Devesa. I entre aquestes activitats, les relacionades amb la processó dels Dolors, ja que la seva capella en aquell temps era dins de l'església de sant Vicenç. No és estrany doncs que quan es va casar amb la Maria Cruzet i Cortada, el 25 de maig del 1800, la cerimònia se celebrés a la capella dels Dolors. En Boquica havia viscut la festivitat dels Dolors des de ben petit a casa seva. No només per la devoció que en professava la seva mare, la Francesca, sinó perquè els seus germans i germanes es van fer congregants de la confraria abans que ell i, fins i tot, un d'ells- l'Antoni- era estudiant al seminari. És per això que no us ha de sobtar que en aquest ambient no només familiar sinó també social, ell també se'n fes, de congregant. Ara, també és veritat que les seves activitats, diguem-ne poc ortodoxes, i les circumstàncies que li van tocar viure no el van deixar ser mai prior. 

Però el seu sentiment cap a la Verge dels Dolors el va mantenir sempre viu i fort. Era creient, devot de la Mare de Déu i sempre que podia procurava per la Congregació. En la novel·la que he escrit “La venjança del bandoler” he mirat de reconstruir la relació d'en Boquica amb els Dolors i la processó. I dic que he mirat de fer-ho perquè em fa l'efecte que va ser molt intensa i així ho he procurat plasmar. M'he valgut d'un episodi recollit per Josep Maria Solà-Morales per reproduir una conversa entre en Boquica i Mossèn Pere Devesa el seu amic, confessor i pare espiritual, dins de l'església de Sant Vicenç ,a tocar de la capella dels Dolors. I la conversa en qüestió gira al voltant d'un “regal”: una creu de plata que l'antic traginer, ara bandoler caragirat, s'ha endut de l'església parroquial de les Ànsies a Hostoles i ofereix a la Congregació dels Dolors. Això és només una anècdota, una més dels centenars que s'expliquen sobre en Boquica però, devot com era de la Mare de Déu dels Dolors, no me'n podia estar de fer-lo viure la processó que tantes vegades havia vist i seguit i que, per culpa d'aquells que el van empènyer lluny del poble, no podria tornar a viure. 

La possibilitat que dóna la literatura és aquesta , la de recrear moments que no es van donar, però que haurien pogut ser. Un Boquica emmanillat i emocionat que segueix la processó. Que tanca els ulls per sentir la corneta prèvia a la tonada d' El cant de la passió, que nota la pell de gallina amb el miserere o l'stabat mater. Mentre els estaferms repiquen els carrers i ultimen el seu alliberament, el fregadís dels peus de centenars de besaluencs acompanyen la imatge de la Verge pels carrerons del poble en rigorós i respectuós silenci. Aquesta escena, que molts de vosaltres també teniu gravada a la retina, dóna peu a unA edició especial de la novel·la que inclou un disc compacte amb quatre de les peces que, per a mi, són clau per entendre els Dolors de Besalú. A més de les tres anteriorment citades, no hi pot faltar la Salve. Dono gràcies a la Venerable per acceptar aquesta proposta i ajudar a fer-la possible. Estic convençut que servirà per fer més coneguda aquesta festivitat que és capaç d'entendrir els cors més corruptes, fins i tot el del temut i sanguinari Boquica, congregant dels Dolors. 

Martí Gironell 
Periodista i escriptor