Cant a la Verge dels Dolors

CANT A LA VERGE DELS DOLORS 

La vinculació de la meva família amb la Congregació, el Quinari i la Processó.  Els meus records de petit:

Els meus familiars van estar sempre molt vinculats a la Diada dels Dolors. El meu avi, en Joan Torrent i Casademont, qui va ser prior el 4 d’abril del 1952, col·laborava en diversos actes de la preparació de la Diada. Recordo especialment la decoració de boix per la casa que vaig fer per aquell dia, on posava Maria, en honor a la Verge.

El meu pare, en Lluís Torrent i  Balateu, va ser estaferm durant molts anys, quan encara tots es guardaven els vestits a casa. Ell també va ser prior l’any 1987, i recordo molt bé com vaig portar la borla del penó amb el meu germà. Vam fer tot el recorregut junts, però després, a la plaça, vaig deixar la borla per anar a cantar la Salve.

En resum, des de ben petit he sentit i viscut la setmana dels Dolors amb molta il·lusió i devoció, perquè per a mi, és com una festa major.

L’inici de la meva participació a la Processó i el cant de la Salve:

Vaig participar per primera vegada a la Processó amb 7 anys com a improperi. Als 9 vaig començar a cantar el cant de la Passió durant 2 o 3 anys i, després, vaig estar uns anys que seguia la processó com a devot, excepte un que hi vaig participar com estaferm.

L’any 1962 vam fer els pastorets cantats i, després d’aquell acte, l’avi Bassols em va demanar que anés a cantar durant la missa del Gall i la missa de Nadal. Amb això, i enmig de la creació de Veus de Besalú amb en Josep Mª Bassols, l’Anton Bassols ens va proposar entrar com apòstol, essent els dos més joves durant molts anys. I he seguit com a apòstol fins a dia d’avui, exceptuant l’any que vaig anar a la Mili i durant la pandèmia.

El cant de la Salve i els “solos”:

En Josep Mª Bassols va ser qui em va proposar fer un dels “solos” de la Salve i quan en Surroca va plegar vaig començar a fer els dos. Per mi ha estat molt especial poder-ho fer.

El vestuari dels Apòstols:

El vestuari dels apòstols ha canviat molt. Els primers anys anàvem amb una túnica i una corona. I alguns, com en Josep Mª Bassols, portaven barba i perruca. L’any 1992 vam estrenar els vestits que portem a dia d’avui, molt més elegants i treballats.

Els assaigs de la Salve al llarg dels anys:

Unes setmanes abans dels Dolors, sempre hem quedat per assajar la Salve. En un inici era a la fusteria d’en Miquel Iglesias, que també feia d’apòstol, i després en vam fer alguns a Sant Julià, fins que ja vam anar a la sala d’actes de l’ajuntament.

El dia dels Dolors, cap a la 1 del migdia, sempre hem fet l’assaig a Can Llaudes. Al principi, però, assajàvem únicament amb l’orquestra, sense ningú, però avui en dia Can Llaudes s’omple de gent del poble. És un moment molt emotiu que s’ha convertit en una tradició, que sempre acaba amb bunyols i garnatxa donats per la família de Solà-Morales.

Els directors dels cants dels Apòstols:

Quan vaig entrar hi havia l’Anton Bassols. Més tard, en Joan Callís, Josep Maria Bassols, Joan Vilanova, i en Jaume Cristau. Actualment, tenim en Josep Cassú. Tots ells ens han ensenyat molt musicalment, i els hem d’estar molt agraïts perquè la Salve no seria el que és sense ells.

Un record als companys del grup d’Apòstols:

Un record especial als companys amics que ja no hi són, en Bassols, en Surroca, en Daniel Viñas, l’Antonio Torrent i en Pere Cuevas, amb els qui vam compartir molt més enllà de la festivitat dels Dolors.

Records i anècdotes del grup d’Apòstols:

Enguany, aquest 2026, farà 63 anys que faig d’apòstol. Durant tants anys, hem viscut molts moments, records únics que han marcat la meva participació en la diada. Si hagués de destacar algun moment especial podria ser l’any que el pare va ser prior i que, com he dit, tot i acompanyar-lo, vaig poder continuar participant en el cant de la Salve, o l’any que em van donar la Mare de Déu.

Reflexions personals sobre el significat i el que representa la Congregació i la Processó a Besalú:

Sempre he dit que qui no ha estat vinculat al Quinari i a la Processó no pot entendre el que sentim tots els qui en formem o n’hem format part. És una festivitat que uneix i dona vida al poble. I espero que pugui seguir durant molts anys més. Visca la Mare de Déu dels Dolors!

Miquel Torrent i Caritg