Cuidem les arrels

Durant les festes de celebració dels 300 aniversari de la fundació de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, el Bisbe Jaume, en aquells moments Bisbe de Girona, va escriure aquest article que reproduïm. 

Som a les portes del tercer mil·lenni. Vol dir dos mil anys de fe cristiana: dos mil anys de reconeixement, fins i tot entre els no creients del món occidental, de la personalitat històrica de Jesús de Natzaret. Ja que comptem els fets de la història prenent la seva persona com a punt de referència: abans o després de Jesucrist. 

En aquest corrent dels esdeveniments humans, amb més o menys relleu, hi situem els 300 anys, que no són pocs, de la Congregació dels Dolors de Besalú. Tres segles de fidelitat dels besaluencs a una tradició. I vaig més a fons: 300 anys d'un reconeixement popular de la fidelitat de Déu manifestada en els fets de la Passió i la Mort, fets que embolcallen el misteri inabastable de l'amor de Déu. 

Contemplant la llarga tradició de la Congregació, especialment en les festes dels Dolors de Maria que, com anelles, s'encadenen amb una altra, hom pensa que Besalú es deixa prendre per l'amor fidel de Déu. No ho perdem de vista. 

Els estudiosos de la sociologia diuen que el pròxim segle serà un segle religiós, en contraposició a les últimes dècades del segle que fineix. Hi ha un desencant del triomf de la raó i de la tècnica i s'obren camins de recerca de quelcom que ni la intel·ligència ni les mans de l'home no poden donar. Ara bé, vol dir que el segle XXI serà cristià? Més aviat sembla que hi haurà pluralitat de religions, amb una revinguda de sectes que, afalagant els sentiments religiosos, desequilibren la persona. 

Amb els ulls posats en el futur, penso que els pobles que saben mantenir les tradicions cristianes autèntiques i, sobretot es cuiden de vivificar les seves arrels, tenen un camí obert per a donar una resposta a les inquietuds de recerca noble de les persones insatisfetes. 

El cas de Besalú amb la seva Congregació dels Dolors és un cas clar. La seriositat amb què manteniu la tradició és un mitjà pel qual Déu posa al nostre abast i a la nostra comprensió, a través dels fets de la Passió, l'amor que ens té a tots i a cada un de nosaltres. Els actes de la festa, la Processó amb el cant auster i impressionant de la Salve de Calahorra, la imatge de Maria amb el seu fill crucificat davallant de la creu, són la memòria d'uns fets històrics i portadors, a la vegada, de l'amor fidel del pare del cel. 

Mantingueu fondes les arrels...