El projecte de vida del Congregant

La introducció de les noves tecnologies de la informació i comunicació, ha suposat un canvi en els hàbits de treball i familiar. Això fa que, avui més que mai, sigui del tot necessari tenir establert un projecte de vida espiritual en el qual importa més l'estratègia d'aquest projecte i la lucidesa sobre les pròpies motivacions que no pas el comportament en sí. 

La història ensenya que els pobles no abandonen voluntàriament la religió dels seus avantpassats. El pensament de les societats contemporànies sobre la interpretació de la vida i dels valors es fa sense que Déu hi tingui cap paper. La raó s'ha anat estenent a tot i a per tot, fins al punt de pensar que no queda un altre instrument a part d'ella. 

L'escriptor francès Claude Allegre, en el seu llibre Déu enfront a la ciència, afirma que “hi ha dos tipus d'explicacions del món: la que ofereixen les religions i les propostes de la ciència. Les religions afirmant una veritat global, eterna, tant de la naturalesa com de l'home, i la ciència proposant un escenari parcial, en el que l'home no és més que un element de la naturalesa, un dels seus productes”. 

Existeix el convenciment que la qualitat de vida i la religió estan relacionades, que són dos aspectes d'una mateixa realitat, però sense una autèntica i profunda qualitat humana difícilment es podran resoldre els reptes que s'han d'afrontar. L'actitud religiosa, més que portar a un perfeccionament i un reforçament de la persona, ha d'empènyer cap a un veritable testimoniatge. 

El projecte de vida permet caminar per on no hi ha camins traçats. És un camí autoconduït. En cada moment s'ha d'intentar saber de la millor manera possible què és el que s'ha aconseguit i què és el que falta per aconseguir. La Regla de Vida Servita, que fonamenta la nostra Congregació, ens guia cap on ens hem de dirigir i com ho podem fer. Des d'aquestes ensenyances, cadascú ha de poder arribar a precisar què ha de fer i a saber quines facultats ha de perfeccionar. Per tant, és un projecte que exigeix més claredat que no pas esforç. 

Davant d'aquest projecte de vida n'hi ha un altre que l'obstaculitza i que ve imposat en part des de fora i en part des de dins: el “meu” projecte. L'actuació ha de conduir a substituir el “meu” projecte pel “projecte”. Tot el nostre esforç ha de conduir primerament a aconseguir realitzar aquest destí i la resta que es derivarà d'aquest guany vindrà a més a més. 

Quan s'aconsegueix conèixer i estimar tot allò que hi ha tal com és amb total lliurament i desinterès s'està en la millor disposició per emprendre qualsevol tasca. La reflexió en la suavitat silenci ajuda a fer possible una manera de percebre i conèixer una realitat que no està determinada per la necessitat. 

Henri Bordeaux , un dels exponents literaris del pluralisme reaccionari francès, defensor de la fe cristiana, de la integritat de la família i les tradicions, va expressar deliciosament així el seu pensament referent al viure: 

Viure la vida fins a la fi, 
i no defallir mai 
esmerçar-la, embellir-la, 
anar-la perfeccionant 
en una dimensió divina: 
això és tot. 

Henri Bordeaux 

El projecte de vida dels congregants hauria de convertir-se en un tronc secular del qual en brotin generacions i generacions. 
Així sia. 

Jordi Juncà i Parés