El retorn al culte a Sant Prim i a Sant Felicià

El retorn al culte a Sant Prim i a Sant Felicià:

Germans, Sants, Màrtirs, Patrons i Protectors de la Vila Comtal de Besalú des del segle X.

Des del Consell Parroquial, en el nostre afany cap a la recuperació del patrimoni oblidat, perdut, malmès, espoliat, de l’interior de les esglésies que formen la Parròquia de Besalú, teníem ja pensat aquest nou projecte, un projecte de recuperació (fins i tot de justícia) de retorn al culte, en una absidiola de l’església del monestir de Sant Pere, als Sants Màrtirs Patrons de la Vila Comtal de Besalú. Hem de tenir present que les relíquies dels germans Sant Prim i Sant Felicià van arribar a la Vila Comtal durant el segle X.

Així doncs, durant tot el 2023, vam començar la realització d’un projecte de restitució i d’adequació a l’absidiola que restava lliure, al mateix transsepte de l’església de Sant Pere. Alhora, vam encarregar a l’Art Cristià d’Olot el disseny i la confecció de dos nous sants. El disseny d’aquests s’ha fet amb molta cura, per una part analitzant la vestimenta al detall dels segles III i IV dins l’imperi Romà i, per una altra banda, les cares d’aquests dos nous sants, unes cares que havien de transmetre una càlida mirada de fortalesa i d’esperança. També, acompanyant les dues noves figures, hi trobem l’eina del seu martiri, l’espasa que els va decapitar i, per damunt de tot, una palma de màrtir, símbol del seu triomf de la seva mort terrenal.

Fem un xic de memòria:

Durant l’any 977 es va fundar el monestir de Sant Pere de Besalú pel comte-bisbe Miró II de Besalú i III de Cerdanya, i aquest donava la propietat del cenobi a Sant Pere del Vaticà (La Santa Seu). Fruit d’aquesta donació, va tenir la conseqüent acció-resposta de Roma per part del papa Benet VII, durant l’any 978, d’entrega d’unes relíquies per al nou monestir de Sant Pere de Besalú, unes relíquies de dos germans sants i màrtirs del segle IV anomenats Prim i Felicià (Sanctvs et Martyris Primvs et Felicianvs).

Sant Prim i Sant Felicià eren dos germans que van viure entre els segles III i el IV, durant l’imperi Romà i durant el govern dels emperadors Dioclecià i Maximià. La fi d’aquests germans va ser molt cruel, ja que durant les persecucions dels cristians van ser torturats i finalment decapitats amb una espasa, perquè no van voler renunciar a la seva Fe cristiana, entregant, així, la seva vida. Van morir terrenalment, però lliurant la seva ànima a Déu, i ara viuen, per sempre, entre nosaltres i amb el seu testimoni de Fe.

Durant el llarg viatge de portar les relíquies hi va haver pietoses llegendes, com la més famosa i coneguda, en què els portadors, en aturar-se a reposar entre Maià i Besalú per tal de sadollar la seva set, van veure com els brollava una font d’aigua molt a prop d’ells. Amb el temps, en aquest mateix espai, s’hi va edificar una capella (encara existent avui dia) dedicada als dos sants Sant Prim i Sant Felicià. Les relíquies arribaren a l’interior de l’església de Sant Pere de Besalú un 24 de setembre del segle X. Aquests sants van ser proclamats patrons i protectors de la Vila Comtal de Besalú i la Festa Major de la Vila Comtal, en honor a ells dos, se celebra ininterrompudament el 25 de setembre de cada any.

Durant l’any 979, el mateix papa Benet VII confirmava la fundació del Monestir de Sant Pere a través d’una butlla adreçada a Gaubert, el qui fou el primer Abat, del tot poderós nou monestir de Sant Pere de Besalú.

Durant l’any 984 va morir el comte-bisbe Miró II de Besalú i III de Cerdanya i, a partir d’aquí, va agafar el timó del relleu del Comtat de Besalú el seu germà, qui fou el breu comte Oliba Cabreta (del 984 al 988).

Gratias agamus Domino Deo nostro.

Joan Balateu i Gelada