El Setè Dolor de Maria i el Sant Sepulcre de Palera

EL SETÈ DOLOR 
Et posuit eum in monumento, i van posar-lo en un Sepulcre (Joan 19, 38-42). 
Així comença el Setè Dolor de Maria Santíssima i l'últim de la Corona Dolorosa: 
7è.Dolor: Maria lliura Jesús al Sepulcre, tot esperant en soledat, la Resurrecció. 
Un temps en el qual Maria esperaria en soledat, amb tristesa i desconsolada, una vegada el seu fill fou sepultat. Quin últim patiment, d'espasa travessant el seu cor, tot acaronant-lo i acomiadant-se terrenalment del seu fill, recordant tots els moments amargs viscuts durant la seva passió i mort. Moments de dolor, silenci i espera, però també de pregaria i de record cap al fill difunt. En tot, Maria tenia l'esperança en la Resurrecció del fill de Déu que es va fer home per a salvar-nos. Altrament, Maria es devia trobar entre la trista pèrdua d'un fill i el fet de conviure amb aquells qui el van matar... quina força Maria ens dóna en aquests moments, compassiva amb tot i amb tots, entre el dolor i l'esperança. 

En les Cobles Devotes dels Set Dolors de Maria Santíssima del (s.XVII), de la Vila Comtal de Besalú, diu així el Setè Dolor: 
Al Setè Dolor se us doblaren els dolors i l'amargura quan ja dins la Sepultura Jesús Vostre fill tancaren. Oh que sola us sentíreu Mare, trista i amorosa. 
Verge i Mare Dolorosa socorreu aquell qui us crida. 
És segurament en aquest Setè Dolor, on l'enllaç de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú (VCMDDB - any 1699) amb el Sant Sepulcre de Palera és materialitza amb una forta unió. Palera representa des de fa molts segles un Dolor de la Mater Dolorosa. Aquesta vinculació porta a la ferma devoció al Sant Sepulcre, una devoció a Besalú que ha fet que molts fidels, al llarg de l'història, hi hagin anat en romeria. Afortunats per la curta distància que ens separa de la Vila Comtal del vell Priorat, sempre ha sigut motiu de visita de famílies, escolars, fidels,... tot fent camí a peu cap a Palera. 


DEVOCIÓ AL SANT SEPULCRE 
Sepulcrum Domini, Sepulcre de Jesucrist ó Sant Sepulcre, representant l'escena del Crist Jacent (mort) al Sant Sepulcre durant els dies Sants. Aquest va esdevenir la seva presència més notable, com a figura destacable entre els fidels a partir del (s.XIII), potser per il·lustrar millor les representacions o per a les devocions dels fidels, aquests Sants Sepulcres es crearen molt abans que moltes confraries de les nostres contrades. Com a mostra, un dels Crists Jacents més antics és el Crist del Sant Enterrament (s.XIV) obra d'Eloi de Montbrai, el qual està ubicat a la Basílica menor de Sant Feliu de Girona. 

Girona, cada any celebra la Processó del Sant Enterrament el divendres Sant, reviu el drama de la passió i mort de Crist. En aquesta, la Confraria del Sant Sepulcre amb el Pas dels Perfums, la Guàrdia i el Pas del Sant Sepulcre continua exaltant i representant aquesta escena amb total devoció i honor. 
La necessitat de representar, durant els dies Sants, la sepultura de Jesús en els dies d'impàs entre la passió i mort i el Diumenge de Resurrecció, el Crist Jacent dins d'una urna protectora començava a introduir-se en les representacions religioses cristianes, ja podia ser el Crist tot sol o amb grup escultòric, representant al voltant d'aquest els personatges evangèlics de la sepultura de Jesús, com: Josep d'Arimatea, Nicodem, Maria Salomé, Maria de Cleofàs, Maria Magdalena, la Verge Maria i Joan l'Evangelista, entre d'altres dones i homes que acompanyaven el cos mort de Crist cap a l'interior del Sepulcre. Representació seguint el ritual funerari de l'època, de neteja del cos i perfumat amb aromes tot envoltat amb un llençol. És en aquest moment, en que la pèrdua del Messies i Fill de Déu semblava tot acabat... però Maria, amb el seu gran cor de Mare i la seva Fe en Jesucrist, no podia oblidar la promesa del seu Fill: al tercer dia ressuscitaré (Mateu 27, 63). 

El Crist Jacent, com a simbolisme i dramatúrgia de la representació del cos de Crist mort i que ha de ressuscitar, la devoció popular el venera i se'l vetlla tot simbolitzant la sepultura temporal de Jesús durant els dies Sants. Aquest dies, el Sant Sepulcre il·lustra molt bé aquesta celebració de Setmana Santa i la més important: després de la passió, mort i l'espera dins el sarcòfag, arriba la Resurrecció!. Moment que esdevé especial a la devoció dels fidels creients cristians: celebrar, anunciar i viure el Crist Ressuscitat. 


EL SANT SEPULCRE DE PALERA 
A l'any 1085 (s.XI) en que fou consagrat el nou temple Basílica pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, assistit per l'arquebisbe de Narbona i pels bisbes de Carcassona, Magalona, Barcelona, Elna i Albó, així com l'abat benedictí de Santa Maria de La Grassa (Llenguadoc-Rosselló) on la presència d'aquest llunyà monestir benedictí pot tenir l'origen en els goigs de Sant Domènec, on segons aquest, havia predicat a La Grassa. Amb un dels patrocinis més destacats, de la nova Basílica, per part del senyor de Palera Arnald Gonfred i la seva muller Bruneguilda que foren el nexe d'unió de la nova fundació del Priorat. Ens preguntem des de fa temps, si l'origen del Priorat fou el Castell de Palera, l'anomenat La Masó, a tocar de l'església de Santa Maria, però aquí queda el dubte de l'origen. L'Altra dubte és el perquè de les advocacions de Sant Salvador i de Sant Domènec i les circumstàncies que van decidir de construir la nova Basílica... . 

En el testament del Comte de Besalú i Bisbe de Girona, Miró II, en el 977 (s.X) hi podem trobar ressenyes molt inicials; així també, com en un altra document del 1075 (s.XI), podem veure citats ja límits de noves terres del nou temple Basílica. El Sant Sepulcre de Palera ha estat un lloc on molts dels nostres ascendents hi han pregat, reflexionat i demanat les indulgències atorgades a aquest vell Priorat, fet pel qual, va esdevenir un gran centre de pelegrinatge, de devoció i s'aconseguien similars indulgències i gràcies, com: el fet de viatjar, visitar i pregar a Terra Santa (concretament al Sant Sepulcre de Jerusalem), així com el dret d'asil d'immunitat en una àrea de 30 passes al voltant del conjunt del priorat, entre d'altres... . 

Aquestes van ésser concedides per les autoritats eclesials davant la impossibilitat de viatjar durant l'edat mitjana a Jerusalem, ja que per a aquelles dates (s.XI al s.XIII), l'ocupació era total pels turcs seljúcides. Actualment resten encara vigents aquestes indulgències i perduren, ja que no hi ha hagut cap notificació eclesial dient el contrari. Després de la consagració, amb el temps, la Basílica fou confiada a l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (OESSJ) on molts cavallers sepulcristes hi trobaven el lloc idoni pel recolliment i la custòdia. Palera està situat en un punt lleugerament elevat a uns 265m d'altitud, a la falda del Mont i de la vall del Capellada, on també hi trobem el torrent que dóna origen al seu nom. Forma conjunt romànic amb l'església parroquial de Santa Maria, que està a uns metres de distància, on a dins hi podem contemplar la imatge de la Verge del Bell Somriure (s.XIV). 

Amb el temps, el pas de diferents Priors: de Banyoles, Santa Maria d'Arles, Ripoll, Sant Cugat del Vallès,... i en algun moment del (s.XIX), entre el 1810 al 1815, el Priorat ja va dependre de la Vila Comtal de Besalú, concretament de Sant Pere de Besalú i durant l'abadiat de l'abat reial fr. Melcior de Rocabruna i Taverner (1798-1835), segurament va rebre el Priorat de Palera en unes circumstàncies molt difícils i dures, donada la “Guerra del Francès” (1808-1814). Durant la guerra civil del 1936 (s.XX) aquest fou saquejat i ja en el 1958, va començar un procés de restauració inicial que l'aniria transformant arquitectònicament en el magnífic i esplendorós Priorat que fou. 

Fins a dia d'avui aquesta devoció s'ha mantingut i perdurarà encara, hom es pregunta: Què tindrà Palera, que un si senti tant bé ?, estarem d'acord en que tots els que el visiten experimenten les mateixes sensacions de benestar i de pau. És un entorn i espai que convida a la reflexió interior, al recolliment més profund. L'Actualitat del Sant Sepulcre de Palera, parròquia de Lligordà i terme municipal de Beuda, passa per un altra bon moment i és el de la finalització de les obres de restauració i consolidació de tot el conjunt monumental, sobretot en recuperar i donar vida a les dependències del monestir: el claustre, l'aula capitular, sales d'ús cultural, equipaments de serveis,... així també com la restauració total del Crist Jacent. 

El proppassat dia 15 de Desembre de 2012 (s.XXI) fou el dia de la inauguració oficial, on a partir d'aquesta data, podem contemplar ja amb tota la seva bellesa un equipament majestuós amb tots els serveis per a afrontar el nou segle i deixant-lo, als nostres descendents, en unes condicions immillorables per a la continuació de la custòdia del Sant Sepulcre. De ben segur que aquesta última restauració ha estat un bon exemple de treball en equip, amb tota la bona gestió i professionalització que requeria aquesta intervenció d'un espai únic, especial i irrepetible pels que l'estimem. 

Joan Balateu i Gelada