El SÍ de Maria també ha de ser el nostre

Hi havia una vegada quatre núvols molt bonics que es passejaven amunt i avall, anaven allà on el vent els portava. Eren blancs i molt bells. Un dia el vent els va dur a un poble, que no en puc dir el nom, que vivia del fruit dels camps. Des del Cel veien com la gent havia de llaurar i plantar una terra molt seca. Al vespre sentien les converses de les famílies, que gairebé sempre parlaven de la pluja... Plourà o no plourà ?. 

Un dia van sentir una conversa molt entranyable. Un home deia a la seva dóna que si no plovia aviat tota la sembra és moriria i no tindrien res per a menjar. El fill petit va dir als seus pares que no es preocupessin...El nen, li va dir al seu amic Jesús que els seus pares estaven tristos i espantats perquè no plovia. Li va dir que si aquella setmana plovia ell no s'enfadaria més amb els seus companys de l'escola. I va resar un Parenostre...Els núvols els hi va arribar al cor les paraules d'aquell nen. I van dir: hem de fer alguna cosa!...Li direm al vent que ens transformi en pluja. El vent els hi va dir que això significaria una gran transformació, i que perdrien el seu color blanc. Que quedarien en primer lloc negres, després tindrien un gran dolor en el seu interior, que haurien de sentir com els llamps i els trons que els hi arrancaven els anys de vida, i finalment morir i desfer-se en pluja. 

Un núvol, el presumit, va dir que no comptessin pas amb ell, que no era el seu problema i va demanar al vent que se'l endugués a un altre lloc. Els altres dos varen dir que si, que volien ajudar aquella família, aquell poble. El quart no deia res, semblava enfadat, però es va quedar al costat dels altres dos. El vent els va deixar allà i varen començar a canviar de color. Un cop varen quedar ben negres el núvol presumit se'n reia; mireu que lletjos! ja,ja,ja..L'altre, el que sempre estava enfadat, volia fer pagar als altres el seu dolor, i és va associar amb els llamps elèctrics per destruir arbres i cases. 

Els altres dos, en silenci anaven aguantat el dolor i s'anaven transformant en una tempesta. Finalment varen esdevenir aigua i van caure sobre els camps d'aquell poble. La gent estava molt contenta, reien, ballaven i donaven gràcies a Déu. Al cap d'un temps aquella aigua va fer créixer els camps de blat, les flors, els arbres, els ocells i molta vida. 

Els núvols generosos és varen reconèixer enmig d'aquell nou paisatge ple de color i de vida. Varen veure els fruits d'aquella decisió, es varen convèncer que cal obeir sempre el cor i que sempre em de triar l'amor, la pau i la justícia per poder arribar a una vida molt més gran i bonica. Mentrestant, el núvol egoista, al veure la bellesa en que s'havien transformat va sentir una gran tristesa. I, l'altre, el que sempre estava enfadat i havia volgut fer mal als altres, és va transformar en un arbre cremat pel foc. 

Aquest conte, ens ensenya tres actituds que podem prendre davant el món que avui tenim al davant. L'egoisme, el núvol presumit, que tot el dia només es mira el seu melic i tot gira entorn d'ell. L'amargor que porta a la violència, el núvol que sempre estava enfadat. I la bona actitud, la d'estimar els altres. La que van prendre els dos núvols bons. 

L'actitud dels núvols bons s'assembla a la de Maria. Maria va dir SI a Déu. Aquest SI, significava una renúncia i alhora una donació total a l'amor. Quant l'Àngel Gabriel li proposa el projecte de Déu, és a dir; portar el seu fill dins les seves entranyes, ajudar-lo a créixer i presentar-lo a la humanitat com a Salvador, tot l'univers es queda en silenci, esperant la resposta de Maria. I, quan Maria diu Sí; és tot l'univers que esclata amb una alegria immensa. El Sí de Maria fa que el Sol, la Lluna, les estrelles i tota la creació esdevinguin una fraternitat eternal. El si de Maria ens fa germans i germanes i converteix el nostre món en una gran fraternitat. El si de maria també ha de ser el nostre. Un SI a l'amor, a la salvació, a la justícia, a la pau i a tot allò que forma part del Regne de Déu. També com Maria, Déu té un projecte per tots nosaltres; el de fer present el seu Regne a través de la nostra vida. 

En aquesta setmana dels Dolors, els besaluencs i besaluenques amb la Venerable Congregació dels Dolors acompanyarem a Maria en peregrinatge per tota la vila. Recordant a la nostra Mare, venerant-la interiorment i besant-la des del fons del cor. Que aquest Si a Maria vagi més enllà d'aquesta peregrinació i esdevingui una manera de viure que sigui icona de l'amor i la pau del seu Fill Jesús. 

Mare de Déu dels Dolors, sota la vostra protecció posem la nostra vida! Feu que quan arribi la nostra hora, els vostres braços ens abriguin i el vostre amor de mare ens meni al si de Déu. 

Mn. Miquel Oliveras.