- Inici>
- Actualitat>
- Articles d'opinió>
- Els Dolors de la Mare de Déu: Origens i actualitat
Els Dolors de la Mare de Déu: Origens i actualitat
Els Dolors de la Mare de Déu
en els orígens d'aquesta devoció
L'any 1233 els diferents textos de Evangeli que fan referència als Set Dolors de la Mare de Déu, impulsaren set joves de Florència -la ciutat italiana de les arts i la poesia-, a fundar l'orde conventual dels servites o Servents de Maria. Set laics que s'inspiraren en la regla de Sant Agustí. Els set fundadors van ser canonitzats l'any 1888 pel Papa Lleó XIII. No en recordem els noms?
Buonfiglio dei Monaldi.
Giovanni di Buonagiunta.
Bartolomeo degli Amidei.
Ricovero dei Lippi-Uguccioni.
Benedetto dell'Antella.
Gherardino di Sostegno.
Alesio dei Falconieri.
L'objectiu dels Servites? Divulgar la devoció als Set Dolors de la Mare de Déu. No recordem, justament del segle XIII la pregària que va escriure el nostre Ramon Llull? Un poema de bellesa diamantina, perenne catequesi per a nosaltres:
Mare de Déu aquelles set espases
que han travessat vostre cor afligit
dalt en lo cel mostren ser set estrelles
e set raigs cascuna fa en nit.
Per cascuna d'aquestes set ferides
pots cristià pujar un grau en el cel,
fins que pujant, les estrelles passades
toques allí on és lo gran ver Déu
En terres catalanes la presència més antiga dels servites consta documentalment al Segle XV. A Morvedre (Sagunt) [1489]; i Barcelona [1504.] La primera Mare de Déu de Catalunya fou venerada amb un títol poètic i emotiu: Santa Maria del Peu de la Creu. Eren els moments que Micheangelo Buonarroti –justament a Florència, la ciutat dels Servents de Maria- entallava la seva immortal “Pietá” en marbre de Carrara.
És tan arrelada la devoció a la Mare de Déu dels Dolors, dita en alguns indrets la Pietat, com la riquesa i varietat d'aquesta devoció: entre els llibrets de les diferents congregacions escampades per les terres catalanes, tenim el Novenari, l'Octavari, el Sepatenari –o corona dels Set Dolors- o el Quinari de predicacions com a Besalú. I què direm dels textos? N'hem trobat més de cinquanta variants. I tanmateix nosaltres ens centrarem en les Cobles dels Dolors de Besalú, una entranyable joia espiritual i literària.
Els Dolors de Besalú
[M'he permès preparar uns vells gravats que ara repartirem
Que ens ajudaran a contemplar els 7 Dolors de la Mare de Déu]
Amb la diada de la Mare de Déu dels Dolors, s'inicia a Catalunya la Setmana Santa. N'és el pòrtic. La Processó dels Dolors, com a pòrtic de Setmana Santa. Hi penso cada any; però no pas cada any puc participar com aquest any al Quinari dels Dolors de Besalú. Vull agrair-vos la invitació, especialment al Senyor Rector, company de Seminari, Mossèn Martirià Pla. Hi retrobo tantes coses, a Besalú!
No desconeixeu les arrels evangèliques que glateixen en la devoció als set Dolors de la Mare de Déu. A la Comtal Vila de Besalú, la Congregació dels Dolors es remunta a l'any 1699. Els goigs, de notable bellesa, tenen un text propi:
Diu la tornada: De set espases ferida / us mirem trista i plorosa
Verge i Mare dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Primer Dolor: la profecia de Simeó (Lc. 2,35): Diu l'Evangeli:
Et tuam ipsius animam pertransibit gladius.
I a tu mateixa una espasa et traspassarà l'anima.
El primer Dolor sentíreu / quan per donar-nos exemple,/ oferíreu en el Temple
Vostre Fill, a on oíreu / la sentència tan sentida / que Simeon us proposa
Verge i Mare Dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Segon Dolor: la fugida a Egipte. (Mt. 2,20).
Accipe Puerum et matrem ejus, et fuge in Aegyptum
(Josep) prengué l'infant amb la seva mare i fugí a Egipte.
El segon Dolor sentíreu / quan de l'àngel avisada,/ per ser d'Herodes guardada,
En Egipte Vós fugíreu:/ Treballs passàreu sens mida,/ per terra tan escabrosa
Verge i Mare Dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Tercer Dolor: Pèrdua de Jesús a Jerusalem i trobada al Temple (Lc. 2,48).
Ego el Pater tuus dolentes quaerebamus te
El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia
Quan perdéreu el Messies / fonc del terç dolor sensible;/ trobar-lo no fou possible cercant-lo Vos per tres dies, / anant al Temple afligida / de trobar-lo sou ditxosa
Verge i Mare Dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Quart Dolor. Portant-se ell mateix la creu, emprèn el camí del Calvari (Jo 19,17).
Bujulans sibi brucem, exivit in eum qui dicitur “Calvariae locum”
El quart fonc quan encontràreu / Vostre Fill sense figura,/ i en el carrer d'Amargura amb creu al coll el trobàreu:/ de càrrega tan sentida / restàreu molt congoixosa
Verge i Mare Dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Cinquè Dolor. S'evoquen les paraules de Sant Joan ( Jo 19, 25) Stabat juxta crucem Jesu Mater eius.
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare…
Continuem llegint:
Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella,
el deixable que ell estimava, digué a la mare:
-Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixable:
-Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà, el deixeble l'acollí a casa seva.
El quint Dolor Vós tinguéreu / quan Jesús crucificaren / i en alt l'enarbolaren,
I quan moria vegéreu / mirant l'autor de la vida / mort, que vista llastimosa
Verge i Mare Dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Sisè Dolor. Jesús davallat de la creu (Jo 19,38).
Corpus Jesu de Cruce depositum suo complexu Mater excepit (Himne)
Jesús davallat de la Creu i posat als braços de la seva mare
És la “Pietá”; Una de les imatges, juntament amb el Sant Crist, més emotives de la Setmana Santa.
El sisè us llastimaren / els dolorosos abraços, / quan ja mort en vostres braços
Jesús de la creu baixaren: Oh que penetrant ferida / fou per Vós mare piadosa!
Verge i Mare Dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Al segle XV Joan Roís de Corella, poeta de València, insipirat en aquest Misteri de Dolor escriví un dels joiells més preuats de la poesia catalana renaixentista:
l“Oració a la Sacratíssima Verge Maria tenint son fill, Déu Jesús, en la falda…”
Ab plor tan gran que nostres pits abeura,
e greu dolor que el nostre cor esquinça,
venim a Vós, Filla de Déu e Mare;
que nostra carn dels ossos se arranca
e l'esperit desitja l'ésser perdre,
pensant que, mort per nostres greus delictes,
ver Déu e hom, lo Fill de Déu e vostre
jau tot estès en vostres castes faldes.
Setè dolor: sepultura de Jesús (Jo 19,42).
Et posuit eum in monumento
Prengueren el cos de Jesús i el dipositaren en un sepulcre nou
En el setè se us doblaren / els Dolors i l'amargura,/ quan dintre la Sepultura
El Sant Cadàver tancaren / de veure'us sola i sens vida / restàreu trista i plorosa
Verge i Mare Dolorosa / socorreu aquell qui us crida
Besaú i els Dolors de Maria Santíssima. Una devoció sempre vella i sempre renovada com evoca Miquel Costa i Llobera en una poesia. L'una darrera l'altra, desfilen les generacions de la Comtal Vila de Besalú, tot evocant als peus de la Mare de Déu, la passió i mort del seu Fill estimat, Nostre Senyor Jesucrist.
I vet aquí que arreu generacions passaven:
misèries i esplendors, lo dèbil i lo aspriu;
i, essent tan diferents, d'enfora s'igualaven,
com són iguals de lluny les ones d'un gran riu.
Precisament per la seva veterania i solatge, la Congregació dels Dolors es pot presentar avui com un exemple d'arrelament a l'església i al país; no s'atura, com s'esdevé algunes vegades, en el simple folklore o en el pur sentiment. Hi ha al darrere una convicció de fe profunda, avalada pels segles transcorreguts.
Voldria acabar la meva reflexió to remarcant tres aspectes del Programa dels Dolors corresponent a 2012.
1.- La dignitat d'aquest programa i la seva riquesa de contingut. És la partcipació de tot un poble.
2.- La qualitat de les il·lustracions. M'ha emocionat –us ho dic de debò- la visió de la Mare Dolorosa aureolada del suau resplendor d'un sol que travessant l'artístic vitrall gòtic s'expandeix a tots els cors.
3.- El pregó que en Josep Lagares pronuncià a Girona l'any 2011, en una lectura actual dels Set Dolors de la Mare de Déu.
Acabo, felicitant i encoratjant el Prior en Francesc Grau Prior d'aquest any. El seu nom m'evoca una amistat profunda amb tots els Besaluencs; tots esteu en el meu cor. Que El Senyor Jesús us beneeixi i la Mare de Déu dels Dolors us acompanyi.
***
Primers versos dels goigs i cobles a la Mare de Déu dels Dolors, anomenada també Mare de Déu de la Pietat o Mare de Soledat
que es canten en diferents indrets de les Terres Catalanes
Amb plor tan gran que nostres pits abeura (Joan Roís de Corella) s. XV
Puix sou Mare Dolorosa, dolça esposa... s. XVI
De set espases ferida / us mirem trista i plorosa... s. XVII
Mireu tots la gran dolor / de mi trista, sens mesura… s. XVIII
Puix sou Verge del portal / dels pecadors protectora…
Puix que vostra Imatge adora / ab amor especial…
Puix per vós, verge transida / se'ns ha obert el cel perdut… s. XIX
A vostra pau detinguda / aquesta ànima us implora…
Regina i mare de bondat / de pena en un mur posada… s. XX
Imponderables Senyora / foren vostres amargures
El primer fou quan Simon / al Temple us pofetitzà…
Si set glavis feridors / traspassaren vostre cor…
Puix sou mar d'amarg dolor / sobre màrtir d'agonia…
Per vostre dolor sens mida / que us ferí el cor maternal…
Us volem fer companyia / en la vostra soledat…
Mare sempre benaurada del bon Deú crucificat…
Puix que la més aspra via / vareu seguir del dolor..
Com de la vida, als fracassos / sempre estic tan exposat…
Puix que al vostre cor floria / pom d'espases gloriós…
Contemplem els vuit dolors / que per vostre fill sentíeu…
Puix que sempre us ha invocada, nostre cor atribolat…
Puix sou Mare de Pietat / d'afligits consoladora…
Regina i Mare de bondat / de pena en una mar posada…
Mare plena de dolors / al peu de la creu posada…
Siau nostra Mare aimada / Verge de la Pietat…
Set espases de dolor / han ferit el vostre cor..
En ermot i en eixorquia / el cor sàpiga florir…
Vau patir llarga agonia / pels turments del Salvador…
Plens de fe i humilitat / clamem tots amb melodia…
Puix de tots sou venerada / i advocada…
Advocada i mare Nostra, / Verge i Mare de Déu…
La Mare, la bona mare / Mare la dels set dolors…
Mn. Joan Carreras i Pera
Quinari de 2012