Fa mil anys del bisbat de Besalú

Enguany es compleixen mil anys de la formació del bisbat de Besalú. Un fet que està estretament vinculat a un dels personatges cabdals de la història del nostre poble, el comte Bernat I, Tallaferro. En depèn fins a tal punt, que Tallaferro, no només en condiciona el seu naixement, sinó també el seu final prematur. 
Des dels seus orígens fins l'any 1017, les terres del comtat de Besalú es trobaven repartides sota l'autoritat religiosa d'altres bisbats. En aquella època, el poder polític i el religiós estaven estretament relacionats. Els grans càrrecs eclesiàstics provenien de les famílies poderoses, fins el punt que a vegades l'autoritat política i la religiosa coincidien en una mateixa persona. Un exemple d'això el trobem, sense moure'ns de casa, en la figura del comte de Besalú Miró II, que va estar al mateix temps bisbe de Girona. 

Tallaferro era al capdavant d'un comtat que segurament es trobava en el moment més àlgid de la seva historia. A fi de sentir més propera la jerarquia de l'església en el seus territoris i també tenir-la més sota el seu control, va trobar convenient la creació d'un bisbat propi, tal i com era el cas dels comtats adjacents. 
És amb aquest motiu, que l'any 1016, es traslladà a Roma, acompanyat dels seus fills -Guillem, el seu hereu, i Guifré, futur primer i únic bisbe de Besalú- per tal de fer aquesta petició al papa, Benet VIII, el qual hi va accedir. 

El bisbat de Besalú tingué com a seu l'església de Sant Genís i Sant Miquel, situada en el mateix turó del castell, i Guifré fou consagrat com a bisbe, càrrec al qual renuncià al cap de tres anys escassos d'haver-ne pres possessió, per tornar-se'n a la canònica de Sant Joan de les Abadesses, on ja abans n'era l'abat, i convertir-se més tard en bisbe de Carcassona. 

Les raons que justifiquen la necessitat de Tallaferro de constituir la seu episcopal, són les mateixes que expliquen el perquè la seva mort accidental en creuar el riu Roine l'any 1020 en va representar la fi. Els territoris del comtat de Besalú, eren prou extensos perquè la creació del nou bisbat afectés zones importants d'altres bisbats; principalment els de Girona i Osona, però també el d'Elna i el de Narbona i Rasès (les terres del Vallespir, la Fenolleda i el Perapertusès formaven part del comtat de Besalú), i potser fins i tot, el d'Urgell. Per tant, era especialment dificultós que sense la mà ferrenya de Tallaferro que el sostenia, pogués sobreviure a les pressions interessades dels bisbes afectats. 

Tot i així, encara que només com a distinció, segueix existint el record en un títol purament honorífic amb el nom de bisbe de Besalú, bé, Bisuldino, per ser més exactes. Actualment correspon a monsenyor Juan Antonio Aznárez Cobo que és bisbe auxiliar de l'arquebisbat de Pamplona i Tudela i bisbe titular de la diòcesi històrica de Bisuldino. 

Jaume Roura