Fraternitat: Visita de la Confraria de Vilallonga de la Salanca

El dia 2 d’octubre de 2017, cinquanta-sis membres de la Confraria de Vilallonga de la Salanca, localitat i cap de comuna francesa de la comarca del Rosselló a la Catalunya Nord, van efectuar una visita a Besalú, amb la finalitat de conèixer la nostra Congregació i el patrimoni artístic i cultural de la vila, manifestant així un emotiu i  paradigmàtic exemple de fraternitat entre institucions religioses.

Al matí, amb el penó de la confraria desfilant pel bell mig de l’església de Sant Vicenç, es va celebrar una missa oficialitzada pel Mossèn de la Confraria Pare Justafré. A l’altar dels Dolors, van oferir un ram de flors a la Verge i van cantar una deliciosa cançó mariana titulada “Cantem tots la glòria”. Després van visitar la Vera Creu.

Seguidament, es va realitzar una visita guiada cultural i monumental  oferta per l’Oficina Municipal de Turisme de Besalú (gentilesa de l’ajuntament) pel centre històric, inclosa la projecció de l’audiovisual sobre la història del poble.

A la tarda, a la sala capitular de l’església del Monestir de Sant Pere, es va mostrar l’equipament que s’utilitza en la processó dels Dolors amb l’explicació dels passos que la composen.

En el comiat, el participants de la trobada van agrair l’acolliment dispensat i la gran disposició de l’Oficina Municipal de Turisme de Besalú. Posteriorment, es varen rebre comunicacions d’especial agraïment per part de J-Marc Salellas, Vicepresident de l`Arxiconfraria de Perpinyà i Tresorer de la Confraria de Vilallonga de la Salanca, i del pare Justafré, expressant: “...la trobada va ser un èxit i va agradar a tothom... “; també Mn. Francis Waffelaert, Canceller del Bisbat de Perpinyà, va voler transmetre el seu agraïment: “...sempre recordarem en joia els moments passats a Besalú...”.

Immemorialment, existeixen uns lligams molt profunds i fraterns que uneixen Besalú amb el Roselló,  que forma part de la Catalunya històrica i amb un tresor arqueològic que és una meravella. A la seva part de muntanya es troben: el Vallespir, capital Ceret; el Conflent, capital Prades; i les terres de Sabartès, Fenolleda, Perapertusès, Donasà, Capcir i Sault, territoris que formaven part del comtat de Besalú en la seva època de major esplendor territorial a finals del segle X, amb el comte de Besalú i de Cerdanya Oliba I, Cabreta, i pare del llegendari Bernat I,  Tallaferro. A l’alt Pirineu rossellonès apareix el Canigó, muntanya magnífica i d’una bellesa fascinadora, plena de poètics records i de venerades tradicions on a la seva vessant nord es troba el monestir benedictí de Sant Martí del Canigó, símbol d’identitat catalana i una veritable joia del romànic pirenaic, fundat pel compte Wifred II de Cerdanya, i consagrat l’any 1009 per l’abat Oliva, abat del monestir de Ripoll, tots dos germans de Tallaferro que va ser immortalitzat pel prevere i poeta romàntic Jacint Verdaguer en el Cant V del poema Canigó:

“Lo comte Tallaferro va com lo vent

volant per les altures del Pirineu.

....

Oh comte Tallaferro! no us atureu

que els sarraïns saquegen Elna i Ceret.

Més veus aquí una espasa que és de bon tremp:

de Castelló  en lo siti la duia Otger;

Otger moria en braços d’un  avi meu

que de l’espasa feu-li gentil present;

relíquies de Sant Jordi té dins la creu.

No la doneu, li deia, sinó a un guerrer

que talla el ferro verge com brots de cep.

Preneu-la, Tallaferro, no us atureu

....”

La vida fraterna és un dels elements espirituals essencials de la regla de vida  de l’orde Seglar dels Servents de Maria, fundadors de la nostra Congregació, amb la qual els congregants comparteixen el seu esperit de vida amb l’ideal de perfecció moral en les relacions interpersonals.

La fraternitat (de frater, germà en llatí) està associada al món dels sentiments com la tradició cristiana ens ha ensenyat. “Tots els fills de Déu són germans, i tots els éssers humans són fills de Déu” (Mt. 23,8), fent així palesa una absència absoluta de l’exclusió. En la paràbola del Bon Samarità (Lc. 10, 25-37) aquest es compadeix del miserable amb l’objectiu de salvar la seva pròpia ànima: “Mestre: Què he de fer per heretar la vida eterna?”.

Fer servir un terme com fraternitat per invocar les bones relacions socials implica creure en la presumpta concòrdia de les relacions humanes. L’influent intel·lectual i polític italià del s. XIX  Guiseppe Mazzini, caracteritzat per una mística creença en el poder de l’alliberació i en defensa de la voluntat dels pobles oprimits citava: “La fraternitat és l’amor recíproc, la tendència que condueix a l’home a fer pels demés el que ell voldria que els altres fessin per a ell”.

En els temps actuals, el sentiment de fraternitat hauria de convertir-se en assegurar que tots els homes disposin de mitjans per exercir la llibertat i la igualtat amb les mateixes oportunitats.                               Les societats modernes es caracteritzen per una progressiva individualització de la societat. Amb la ruptura de les formes tradicionals de dependència social de l’edat mitjana, els individus van guanyar, sens dubte, un espai de llibertat individual, però es podria pensar que, en certa mesura, van perdre bona part dels llaços de solidaritat quasi natural que els unia.

Jordi Juncà i Parés