L'Any Sant de la Misericòrdia a Besalú en la Festa de la Mare de Déu dels Dolors, mater misericordia

Quan cantem la Salve Regina davant la Mare de Déu dels Dolors diem: Salve, Regina, Mater Misericordiae (Déu vos Salve, Reina i Mare de Misericòrdia). Què vol dir per nosaltres aquestes primeres paraules que hem canat any rere any davant de la Dolorosa ?. 

El Papa Francesc ha volgut que el 2016 sigui un Any Sant. Un any que els cristians hem de viure com un moment privilegiat. I concretament un Any Sant de la Misericòrdia. Potser es un bon moment per comprendre les primeres paraules de la Salve. Ara bé, què es un Any Sant ? I per què dedicat a la misericòrdia ?. 

Els anys sants son convocats pels papes el primer any de cada centúria. Per exemple l'any 2000 fou l'Any Sant de la Redempció. També es poden convocar cada 25 o 50 anys. El seu origen es bíblic. L'Escriptura ens diu que cal un any sabàtic cada set anys. Un any que es deixa descansar la terra o que els fruits que doni la terra seran pels pobres i necessitats. Mes endavant aquest any sant servia per perdonar els deutes com si fos una amnistia. Es tractava d'un any de perdó. Es en certa manera tornar un a l'origen quan tothom tenia les mateixes possibilitats. Un any que es començava de nou per tothom: rics i pobres. Una manera de corregir els desequilibris socials i d'abusar de la creació. Així en certa manera es tornava a l'origen, quan tots érem iguals davant del Creador. 

L'any sant celebrat cada 50 anys o cada 25 s'anomenen anys sants ordinaris. També existeixen els extraordinaris, quan per un motiu concret el Papa el convoca. Així el 2016 es un any extraordinari. Enguany el Papa Francesc ha convocat aquest Any Sant de la Misericòrdia per un motiu, - com escriu ell mateix- perquè potser per molt temps ens hem oblidat d'indicar i de viure la via de la misericòrdia(...). És trist constatar com l'experiència del perdó en la nostra cultura s'esvaeix cada cop més. Fins i tot la paraula mateixa en alguns moments sembla evaporar-se. Sense el testimoniatge del perdó, tanmateix, queda només una vida infecunda i estèril, com si es visqués en un desert desolat. (Butlla de l'Any Sant convocat pel Papa Francesc: El rostre de la misericòrdia, punt 10 i 12). 

Es veritat - sobretot a Europa- que vivim en una societat molt deshumanitzada. El diner ens ha fet molt de mal. No parlem de tot el problema de d'immigració, dels refugiats del nord d'Àfrica o de Síria, per posar uns exemples. El Papa deia, fa uns mesos a la Illa de Lampedusa, que la Mar Mediterrània es converteix en un gran cementiri humà de gent que no arriben a Europa. 

El Papa demana que en les nostres parròquies, en les comunitats, en les associacions i en els moviments, en fi, arreu on hi hagi cristians, tothom ha de poder trobar un oasi de misericòrdia. (Papa Francesc, El rostre de la misericòrdia, 10. 12). I per tant també ho hem de trobar a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú. 

Què vol dir “tenir misericòrdia” ? Literalment tenir un cor pobre (miser). El contraei seria tenir un cor orgullós. Avui es podria definir com tenir un cor de carn, un cor humà, contraposat a un cor dur, com de pedra. També es podria definir com una actitud bondadosa, de compassió vers altri, sobretot al desafortunat o als qui passen mes necessitat. El Sant Pare diu que Jesús es el millor rostre de la misericòrdia. Una imatge del Pare misericordiós es la que Jesús explica en la paràbola del Pare Bo o –anomenada- del fill pròdig (vegeu l'evangeli de Lluc 15, 11-32). 

I em direu com podem ser misericordiosos, sense fer cara de llàstima o de perdona vides ? Què podem fer? En primer lloc acollir la misericòrdia de Déu, ja que Déu es la font de misericòrdia. La misericòrdia de Déu no es creguda, insolent, orgullosa, sinó es una manifestació del veritable amor (cfr. 1 Cor 13, 4-7). Quan acollim l'amor de Déu que es misericòrdia sabem quin gust te el verdader perdó i som capaços de ser misericordiosos amb els altres. A vegades una persona creu –com va dir al Papa en un Àngelus a la Plaça de Sant Pere- que Déu es cansa de perdonar i que es millor no demanar mes perdó ja que sempre ensopego en allò mateix. Som nosaltres els qui posem límits a l'amor i a la misericòrdia de Déu. 

Un cop hem experimentat la verdadera misericòrdia de Déu en la nostra vida, ja sigui pel sagrament del perdó o per un altre motiu, serem capaços de ser misericordiosos amb els altres i veurem com hem de tractar els altres sense rebaixar-los. No ens equivoquem del que va primer: primer la misericòrdia de Déu i desprès la nostra. Si equivoquem l'ordre, la misericòrdia que tinguem amb els altres serà com un menyspreu a l'altre, un fer “caritat” en l'aspecte mes negatiu que a vegades hem caigut, es a dir sense reconèixer la dignitat de l'altre. 

Quines son per nosaltres les maneres de fer experimentar la misericòrdia de Déu als altres? El Papa Francesc en aquest punt recorda les conegudes, o no tant conegudes, “obres de misericòrdia: les corporals i les espirituals”. Les primeres provenen de l'evangeli de Mateu 25, 34-45 i les segones foren afegides a l'època medieval. Així ho diu el Papa: Redescobrim les obres de misericòrdia corporal: donar de menjar al famolenc, donar de beure als assedegats, vestir els nus, acollir els forasters, assistir els malalts, visitar els presos, enterrar els morts. I no oblidem les obres de misericòrdia espiritual: donar consell als qui el necessiten, ensenyar als ignorants, corregir els pecadors, consolar els tristos, perdonar les ofenses, suportar amb paciència les persones molestes, pregar Déu pels vius i pels difunts (Papa Francesc, El rostre de la misericòrdia, 14-15). 

Crec que moltes d'aquestes obres de misericòrdia les hem experimentat en situacions que vivim: Càritas, el Banc d'Aliments, la Marató... però altres obres les hem ignorat o no els hi donen prou importància. Que aquesta Quaresma de l'Any de la Misericòrdia i sobretot en la celebració del Quinari i la Processó de la Mare de Déu dels Dolors d'enguany puguem cantar amb convicció i amb obres a la Mare de Déu: Salve, Regina, Mater Misericordiae (Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia). I que sigui cert quan ho cantem perquè ho hem experimentat i perquè volem fer –ho experimentar als altres a traves del que fem i diem en aquests dies. 

Mn. Jordi Font i Plana