L'Evangelització i la Congregació dels Dolors de Besalú

L'Evangelització és l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el Cristianisme. La paraula evangelista ve del grec Koiné, que significa portador de bones noves. Com a component pastoral, l'evangelització és l'apostolat seglar en el fet d'incidir en els diversos ambients i àmbits específics de la societat, ajudant al pròxim a trobar a Déu i prendre part davant el dolor, la solitud, la ignorància, la pobresa o la injustícia. 

Per extensió, l'acte d'evangelitzar s'aplica a la nostra Congregació dels Dolors de Besalú, en el sentit de donar-la a conèixer i a transmetre el missatge de la seva Regla de Vida. 

La història de Jesús va acabar tràgicament. Per què no es va acabar tot amb la desaparició del mestre, com va succeir amb altres moviments profètics? Las cartes de Sant Pau són els escrits cristians més antics que coneixem i estan datats en els anys cinquanta del sègle I. Què va succeir en aquests vint anys transcorreguts des de la mort de Jesús? Com va prosseguir l'història del cristianisme? El gran enigma és per què els deixebles de Jesús es van tornar a reunir a Jerusalem i descobrir en Jesús una salvació definitiva, que no acaba amb la seva mort. La seva experiència personal d'una existència nova implica la certesa de fe que Jesús és viu. Uns homes trastornats per una experiència que no acaben de comprendre, però que els relaciona de nou amb Jesús i senten la necessitat d'explicar-la als demés. 

Pot semblar una de les més sorprenents aventures de l'esperit humà i on es podria treure un gran mestratge per comprendre la dinàmica de l'evolució de les religions. 
La missió de l'evangelització va començar amb Jesús mateix i de conformitat amb “les seves divines paraules”, el mateix que havia estat enviat pel Pare, envia als seus deixebles i a tota l'església, comprometent-los en el moviment mateix d'aquesta missió, perquè es continuï l'oferiment de la “Bona nova”. 


“He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensellant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mateu, 28, 18-20). 

Encara que aquesta missió concerneixi a tota l'Església i a cada un dels seus membres, Jesús va escollir alguns perquè fossin evangelitzadors enterament dedicats a aquesta missió. És a dir, la vida mateixa d'aquests enviats estarà marcada amb aquesta missió fins al punt que no podran realitzar-la més que a compte de si mateixos i sacrificant la seva vida terrestre fins a la mort. 

La Congregació dels Dolors de Besalú, com a tercer orde Servita, ha de prendre part en aquesta missió evangelitzadora. Per desenvolupar aquesta tasca, primerament ha d'existir un desenvolupament de la persona en plenitud i llibertat i a entrar en diàleg amb Déu i els altres. 

Suposa una responsabilitat de créixer i de madurar fins la plena realització personal. Aquesta responsabilitat és personal: cada persona té el deure de discernir la manera de desenvolupar el designi de Déu per a ella. 

Els congregants de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú hem d'explicar i transmetre els valors propis de la Congregació, tant en la vida familiar con en la vida social a fi d'augmentar la família de congregants. Aquesta evangelització s'ha de dur a terme amb el testimoni de la vida i amb la paraula, i amb un diàleg interpersonal, en el qual hom cerca transmetre a un altre el bé rebut en un context de plena llibertat i veritable estimació. 

L'anhel més profund de qualsevol esser humà és el de la felicitat. El gran repte és el de tractar de definir o de comprendre en què consisteix la felicitat, on es troba, per quins camins s'hi accedeix, què cal fer per ser feliç... Sembla que hi ha una tendència a buscar la felicitat fora d'un mateix: la felicitat ens molts casos s'ha convertit en un objecte de consum. I pensem que som més feliços en la mesura que tenim més béns, en la mesura que tenim més èxit social i professional... En el fons, realment és feliç qui estima i se sent estimat. 

L'individu d'avui es troba en una situació nova davant la manera d'adquirir els valors essencials per a la seva personalitat, però aquests valors no cal que els inventi perquè no deixen de ser els de sempre: el que cal és saber trobar-los. 

Jordi Juncà i Parés