L'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem

Els orígens de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem els trobem en la Primera Croada, en el 1098 (s.XI), quan el seu líder Lord Godofreu de Bouillon va alliberar Jerusalem del control musulmà. A on a partir d'aquest alliberament va organitzar les entitats religioses, militars i públiques dels territoris recentment alliberats així com va fundar l'Orde dels Canonges del Sant Sepulcre. La seva divisa fou: Deus lo vult. 
Segons els relats de les Croades, en el 1103 el primer rei de Jerusalem Balduí I (germà de Godofreu), va assumir el lideratge d'aquest orde canònic, i es va reservar el dret per a si i els seus successors (com a agents del Patriarca de Jerusalem) de nomenar cavallers si el Patriarca estava absent o no pogués fer-ho. 

Els primers membres de l'Orde foren Canonges Regulars així com destacats cavallers armats triats de les tropes dels croats, aquests havien de destacar per les seves qualitats de valor i dedicació. A més s'havien de comprometre a obeir la regla agustiniana (pobresa i obediència) i sota el comandament del rei de Jerusalem havien de defensar el Sant Sepulcre i els Sants Llocs. 

Després de la Primera Croada, les tropes formades majoritàriament per Cavallers de l'Orde dels Canonges del Sant Sepulcre, van començar a tornar als seus països d'origen; Això va comportar la creació de priorats a tot Europa, que eren part de l'Orde, ja que era la jurisdicció dels cavallers nobles o prelats que havien estat involucrats en el propi Sant Sepulcre, tot i que ja no estaven sota el servei directe del rei de Jerusalem, seguien pertanyen a l'Orde dels Canonges del Sant Sepulcre de Jerusalem. Com el priorat del Sant Sepulcre de Palera. 

L'Orde va començar a defallir com a cos armat de cavallers després que Saladí va recuperar Jerusalem l'any 1182, i fins a la seva fi com a braç militar, després de la derrota d'Acre en el any 1291. 

Durant molts anys el regne cristià de Jerusalem va deixar l'Orde sense un líder, encara que va seguir sobrevisquent en els diferents priorats d'Europa gràcies a la protecció dels sobirans, prínceps, bisbes i la Santa Seu. Els priorats mantenien vius els ideals dels cavallers creuats: 
- La propagació de la Fe. 
- La defensa dels més febles. 
- La caritat cap als més necessitats. 

En el s.XIV la Santa Seu va fer un extraordinari pagament al sultà d'Egipte, perquè els donés dret de protegir els santuaris cristians i aquest foren custodiats pels Frares Menors Franciscans. Al llarg de tot el període de supressió del Patriarcat Llatí, el dret a investir nous cavallers era prerrogativa del representat de l'autoritat catòlica de Terra Santa: el Custodi. Encara avui aquest és el responsable d'atendre els pelegrins així com custodiar tots els llocs sants de Terra Santa. 

Ja en el 1847 el Patriarcat va ser restaurat i el Papa Pius IX va modernitzar l'Orde amb l'emissió d'una nova Constitució, que va fer que l'Orde quedés sota la protecció directa de la Santa Seu i conferir el govern al Patriarca Llatí. Aquí el paper de l'Orde també es va definir: defensar les obres del Patriarcat Llatí de Jerusalem, preservant al mateix temps el deure espiritual de la propagació de la Fe. 

En el 1949, Pius XII va decretar que el Gran Mestre de l'Orde havia de ser un cardenal de la Santa Església Romana i assignar el càrrec de Gran Prior al patriarca de Jerusalem. En el 1962 el Papa Joan XXIII i, en el 1967 el Papa Pau VI va reorganitzar i va revitalitzar l'Orde mitjançant l'addició de regulacions més especifiques a la Constitució amb la intenció de fer activitats de l'Orde més coordinada i eficaç. 

L'ORDE AVUI 

Els objectius: 
Dels principals objectius destaquem l'enfortir en els seus membres la pràctica de la vida cristiana, en la fidelitat absoluta al Summe Pontífex i d'acord amb els ensenyaments de l'església, tenir com a fonaments els principis de caritat que l'Orde el fa un mitjà fonamental per a l'assistència a Terra Santa. 

Per a sostenir i ajudar a les obres i institucions caritatives, culturals i socials de l'església catòlica a Terra Santa, en particular els del Patriarcat Llatí de Jerusalem, amb el qual l'Orde manté llaços tradicionals. 

Donar suport a la preservació i propagació de la fe en aquelles terres, i promoure l'interès en aquest treball no només entre els catòlics escampats per tot el món, units en el símbol de la caritat, sinó també entre tots els altres cristians. 

Per a protegir els drets de l'Església Catòlica a Terra Santa. 
L'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem és l'única institució laica de l'Estat del Vaticà encarregada de la tasca de satisfer les necessitats del Patriarcat Llatí de Jerusalem i de totes les activitats i iniciatives per a donar suport a la presència cristiana a Terra Santa. Les aportacions realitzades pels seus membres són, per tant, principal font de finançament de les institucions patriarcals. 

L'estructura: 
L'Orde té una jerarquia definida. A la part superior hi ha el Cardenal Gran Mestre que és nomenat directament pel Sant Pare, per dirigir i governar l'Orde. El Gran Mestre és assistit per un òrgan consultiu, el Gran Magisteri, la tasca consisteix a identificar i acordar amb el Patriarcat Llatí de Jerusalem els programes i accions a realitzar cada any per tal de proveir a les comunitats cristianes de Terra Santa. 

La jerarquia després es divideix en dues parts ben diferenciades: eclesiàstics i laics. La primera, encapçalada pel Canceller i el Mestre de Cerimònies que són els responsables per al desenvolupament espiritual de l'Orde; el segon, encapçalat pel Governador General s'encarrega de gestionar l'Orde. 
La tasca de la jerarquia eclesiàstica és definir els programes i esdeveniments espirituals, i la tasca de la jerarquia laica és la realització d'activitats socials i caritatives de l'Orde en nom de Terra Santa. 

Actualment l'Orde té 50 Lloctinències: 24 a Europa, 15 a Amèrica del Nord i Canadà, 5 a Amèrica Llatina i 6 a Austràlia i l'Extrem Orient. En l'actualitat, el nombre de membres actius és d'uns 23.000 els quals practiquen la vida dedicada al servei i a la caritat, i així es van comprometre a defensar en ser admesos. 

Les activitats: 
L'Orde està present en gairebé tots els països del món on hi ha una gran comunitat catòlica i les condicions adequades per a les activitats que li permetin assolir els seus objectius. 
Les donacions recaptades per Terra Santa són administrades per les Lloctinències de cada país i aquestes mantenen comptes rellevants que es comuniquen al Gran Magisteri. Aquests comptes inclouen la quantitat de donacions, els beneficiaris i la finalitat per a la qual s'assignen. 

El treball del Patriarcat Llatí i les altres institucions catòliques que realitzen a favor dels cristians a Terra Santa, gràcies al suport de l'Orde, es pot resumir de la següent manera: 
- Ajudar als cristians de Terra Santa a assolir els estàndards educatius i professionals que els permetin exercir un paper actiu en la societat del seu propi país, a un nivell que els donarà la igualtat amb persones d'altres religions. 
- El finançament de la construcció d'escoles patriarcals a Israel, Palestina i Jordània, així com un compromís de gestionar les seves despeses de funcionament. A aquestes escoles i assisteixen estudiants residents al lloc i el desglossament és de un 60% de cristians (catòlics, ortodoxos,...) i el 40% de musulmans. El gran repte de l'educació és com fer per viure en pau i respecte mutu gent de diferents races i religions en aquelles terres tant santes i alhora tant complexes. 
- Les despeses de funcionament del Patriarcat i les seves 68 parròquies, els sous dels 900 mestres i altre personal dels centres d'ensenyament, els costos del seminari patriarcal i dels orfenats i clíniques, com també per exemple dels nous projectes en curs de la construcció d'habitatges per a les famílies cristianes joves, que puguin quedar-se a viure al lloc i formar una família. 

Què vol dir ser membre de l'Orde: 
Unir-se a l'Orde significa assumir un compromís de per vida. El compromís de ser un testimoni de la Fe, per a portar una vida cristiana exemplar de la caritat contínua en suport a les comunitats cristianes d'Orient. 

El propòsit d'unir-se a l'Orde no és esdevenir un membre d'una organització de prestigi, és per a servir a l'Església Catòlica i aglutinar els esforços necessaris per tal de mantenir la presencia cristiana a Terra Santa. 

Joan Balateu i Gelada