La confraria de la Veracreu de Besalú

Les festes que celebrava la confraria de la Vera Creu de la Col·legiata secular de Santa Maria de Baix el Castell. 
La confraria de la Vera Creu des de temps molt reculats organitzava un seguit de festes i processons per exaltar la preuada relíquia. 

La primera festa i la més assenyalada era la que es celebrava el 3 de maig, diada de la invenció de la Vera Creu. Els pabordes de la confraria, un canonges i dos laics nomenats per la universitat, feien venir un predicador de renom a fer el sermó de la diada. Es llogaven cantors, de Figueres, Banyoles o Olot, organistes i altres músics per fer la missa cantada. També es pagava a la comunitat de preveres de Sant Vicenç, als escolans, l'ermità i al sagristà de Sant Pere, i a l'organista, al manxador, al campaner i als canonges de Santa Maria per cantar l'ofici i assistir a la processó. 
La festa continuava fora el carrer amb més música i concerts oferts per músics i cobles vinguts de La Bisbal, Olot o Banyoles. La festa acabava amb un encantament de coques. 

Segons escriu el pare Vicens Domènec a ‘Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña' «Es costumbre cada año el día de Viernes Santo poner dos portaderas llenas de agua en dicha iglesia de Santa María de Besalú, y bañar en ella esta sagrada reliquia. Y así los de la misma villa, como los otros circunvecinos, que están a media legua, y a una legua alrededor, vienen con cantaros, redomas, jarros y otros vasos a buscar de aquella agua, dícese, que por mucha que saquen nunca se ha visto agotar antes bien el Sábado Santo echan la que quedó, en el pozo del monasterio, ...». En els llibres de comptes de la confraria es fa referència a la compra de semals, càntirs, a la paga dels homes que pujaven l'aigua i la que rebia el campaner per donar aigua a tothom que en demanava. 

Per Sant Iscle, el 17 de novembre, és treia la Vera Creu en processó. La ruta que feia la trobem descrita en els documents d'una disputa entre l'ardiaca de Vic i la universitat de Besalú que es conserven a l'Arxiu Episcopal de Vic: Els membres de la confraria i els de la universitat es trobaven a la plaça de la vila, just davant de la casa de la vila, i iniciaven l'ascens a l'església de Santa Maria. El prior i els canonges els esperaven a la porta de l'església on els donaven la benvinguda i tots junts anaven fins a l'altar major on ja tenien preparada la relíquia. 
A la sortida de l'església es reorganitzava la processó. Primer el penó, després les autoritats locals, els membres de la confraria que duien la preuada relíquia i finalment el prior i els canonges. 

Quan cada ú era el seu lloc, la processó baixava cap a la vila pels carrers de Santa Maria, Tallaferro i Major. En arribar a Sant Vicenç la comunitat de preveres s'hi afegia darrera dels canonges, llavors circulaven per la resta de carrers de la vila. Quan la processó tornava a ser davant de Sant Vicenç, els preveres l'abandonaven i el seguici es dirigia novament fins a la porta de Santa Maria. Els membres de la Universitat, els de la confraria i els canonges entraven la relíquia dins l'església i entonaven una Salve, que marcava el final de la processó. 

En ocasions especials, per exemple durant la sèrie de terratrèmols del segle XV, també es treia la relíquia en processó i a petició dels monjos benedictins s'entrà dins el monestir de Sant Pere. En cas de temporal, es pujava la Vera Creu al campanar on hi havia el comunidor de tempestes i, quan el Fluvià pujava i no deixava desaiguar el Ganganell o el Capellades provocant inundacions a la vila, també es treia la Vera Creu en processó. En aquestes ocasions es feia una oració a cada cantonada fins arribava al pont on es conjurava el riu a baixar el nivell de les aigües. 

Tura Clarà