La Diada de la Mare de Déu dels Dolors a Besalú

És dilluns. I el dilluns de la setmana del Quinari, a Besalú, és un dilluns diferent i esperat. Il.lusió, nervis i entusiasme es mesclen configurant una airositat peculiar per a la nostra vila. Aquesta, per diades que marquen l'inici de la Setmana Santa, desplega els seus millors induments, la seva millor elegància i, per damunt de tot, la seva millor devoció. Són dates properes a la Festivitat dels Dolors i aquest fet provoca la cuidada preparació de tots i cadascun dels detalls que resulten exclussius per aquesta estimada setmana. 

Cada dia, de dilluns a divendres, a les vuit del matí i a les vuit del vespre, el monestir de Sant Vicenç, recull , amb ànsia i excitació, les misses matutines i vespertines. Són misses remullades d'un gust íntim i entranyable. Totes les que se celebren són en sufragi dels congregants traspassats durant l'any anterior. A la missa de les vuit de la nit, amb la presència de devots a vegades inesperats i amb la companyia del Prior i dels seus set comissaris, es resa, diada darrera diada, la Corona del set Dolors i seguidament hi ha la celebració de l' Eucaristia amb homilia i predicador. 

Poc a poc passen les hores i els dies i, amb impaciència d'infant, s'arriba a la meravellosa Festivitat dels Dolors. Aquesta festa farcida de tots els ingredients més buscats ofereix una impressionant i, a voltes, sorprenent manifestació de religiositat popular que es manifesta en tots i cadascun dels actes programats per aquesta lluïda jornada. 

Quan el campanar de Santa Maria enceta puntualment el repic de les vuit del matí del divendres dels Dolors, a Besalú, comença una llarga i esgotadora diada. Observar el cel i mirar que el temps acompanyi és, pels més crescuts del poble, una dèria que s'anirà repetint al llarg del dia. Fregar i embellir balconades, escombrar entrades, cuinar canalons i rustit i abillar taules de menjador amb estovalles de fil blanc són feines més exclussives de les mestresses de casa. No hi ha detall que deixi pas a la casualitat ni a la ventura. El pas dels minuts obliga a, menuts i grans, a apressar el ritme per no fer tard a les dotze, puntualment, que es quan comença l'Ofici Solemne del migdia. Després els assistents, amb vestimenta refinada i flaire agradable, i l'orquestra amb el seu repertori característic acompanyen el Prior de l'any anterior fins al domicili engalanat i florit del Prior de l'any en curs per fer-li lliurament del Penó. Francament és un acte senzill i planer però admirat, estimat i distingit per tots els besaluencs. 

El Prior, amb cura, col.locarà el Penó en un lloc visible i saludarà a tot el seguici que, amb silenci sepulcral, escoltarà la invitació que els farà. Pocs instants més tard, en un dels llocs més emblemàtics i únics de la casa LLaudes comença el darrer assaig , per part del Cor dels Apòstols, de la Salve que, darrerament, és observat i escoltat per un nombre cada vegada més considerable de persones. Música i veus es mesclen per configurar una barreja singular que et transporten fàcilment a entonar la melodia que poques hores més tard s'escoltarà a la Plaça de la LLibertat. 

És hora de dinar! Els cuinats de la diada dels Dolors no són cuinats de qualsevol mena. Les cases, per aquell moment, esguarden els millors àpats i els millors guisats. Passejant pels carrers i carrerons intueixes i ensumes unes olors francament encisadores que t'endiserien en totes i cadascuna de les llars. La pau i la tranquilitat reposen i ofereixen calma a la vila. Són instants familiars. Instants d'esbargiment, de tertúlia i de cava frescós. 

Amb la panxa plena i alguns amb el rostre mig dormisquejat , poc a poc, es va recollint una munió de gent davant el Monestir de Sant Vicenç. La missa de 2/4 de 5, on conclueix el Quinari, és el primer acte de la tarda. El rés de la Corona, el cant del Stabat Mater i de la Salve i el sermó del predicador corresponent són parts intocables d'aquesta funció. Els nervis i l'ansietat, per moments, comencen a treure el nas ja que les poques hores que manquen per l'inici de la Processó en són el motiu. Sant Vicenç, auster i sobri, n' és l'escenari. 
Més tard, acabada la missa, la Junta de la Venerable realitzarà la tradicional cerimòniad' Entrada de Novicis i la Professió dels nous aspirants a congregants. Aquest acte solemnial, per infants i per adults, és quelcom exclussiu i típic del lloc i del moment. Per aquest Sant Vicenç en torna a ésser l'escenari. 
A les 7 de la tarda una altra missa, engalanada amb la intervenció del Cor Parroquial, esdevé un dels darrers actes del capvespre. 

Ara, per aquestes bones hores, els participants en el Maniple de Manaies i en el cos dels Estaferms comencen a desfilar pel Prat de Sant Pere. Normalment, entre els figurants, hi ha el típic comentari de la pluja i de la fred. Són moments de rialles, de simpatia, de retrobament i, sobretot, d' il.lusió per poder intervenir, una anyada més, en l'estimada i esperada Processó. És un moment, pels que ho hem viscut, on hi ha una curiosa mescla de nervis, entusiasme i adoració. 

A quarts de nou del vespre, el Maniple de Manaies i els Estaferms, embellits per les seves vestimentes lluentes i rústiques enceten a desfilar pels diferents carrers de la població. El so rítmic dels tambors, bombos, flautes i pifres viatja a una velocitat de vertígen pels carrerons estrets i cenyits del barri vell i arriba, poc a poc, a indrets més allunyats del casc antic de la vila. Poc a poc, i sempre amb formació, arriben fins la casa del Prior per, en posterioritat, caminar plegats fins a la Plaça Major on es realitza un petit homenatge, recolzat per les autoritats locals, el Prior i membres de la Venerable, als Manaies i Estaferms que fa 15 anys que desfilen i, darrerament, es fa també el lliurament de premis del popular concurs de dibuix que es convoca entre la mainada de la vila. 

Poc a poc, el Prat, engoleix la gentada que vol contemplar, amb silenci reservat l'inici puntual de la tradicional i admirada Processó dels Dolors de Besalú. Hi ha nervis. Hi ha admiració. Hi ha silenci. Hi ha embadaliment. Hi ha estranyesa. És un moment francament impressionant on tots els participants ocupen, ordenadament, el seu lloc corresponent. El monestir de Sant Pere, solemne i imponent, observa amb emoció l'instant. 

Un cop sec i contundent del bombo, ajudat pels corresponents arrengladors, marca el punt d'inici. Amb pocs segons els primers participants es col.loquen i, al seu costat, comencen a florir flamarades. El color de les espurnes dels ciris , l'olor del fum i la negror de les vestes ofereixen un misticisme únic. Com aquell que marca la petja d'un caminar pausat, els carrers vestits especialment per aquest acte contemplen el pas serè i estritllat dels diferents participants i, sobretot, el Pas central i la culminació de la imatge de la Pietat, Jesús, davallat de la creu als braços de la seva Mare. 

És un recorregut clàssic pel Ganganell, la Rectoria, el Carrer Major i la Plaça de la Llibertat, indret on s'escolta la Salve de Calahorra, que ens transportarà, novament, fins a l' Esglèsia del Monestir de Sant Pere. Aquest, de bell nou i amb els seus millors oferiments, recull a la gent que ha intervingut. És el moment de cloenda. Peus despullats, ciris recargolats, espatlles encongides i alguna llàgrima que llisca damunt d'alguna galta freda són imatges fàcils i visibles del moment. 

Finalment i com a colofó de tota la Festa el Prior, encotillat encara amb la seva vestimenta elegant , cos esllomat , amb la suau companyia dels comissaris i la serenitat que li aporta fer-ho desde casa seva, s'adreça al gruix de gent que han participat en els diferents actes de la festa i els convida a participar a un típic ressopó, normalment farcit de bunyols i talls de tortell banyats per cava fresc, que serviran per ensucrar i endolcir l'esperit de companyonia i germanor que han viscut els besaluencs durant tota la diada de la Mare de Déu dels Dolors. 

VISCA LA MARE DE DÉU DELS DOLORS! 

Enric Guardiola i Pijaume