La Mare de Déu dels Dolors: Forts en l'Adversitat!

La celebració de la Mare de Déu dels dolors en el pòrtic de la Setmana Santa ens ajudarà a endinsar-nos en aquest gran Misteri que és l'Amor de Déu encarnat en Jesucrist. L'amor que Déu ens té no es limita a paraules sinó que passa als fets: “ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics... (Jn 15,13) va dir Jesús. 

Aquest amor de Déu per a cadascú de nosaltres és la gran veritat de la fe cristiana que cal en el nostre món, encara que de vegades no ho sembli, sempre en un renovat anunci per part dels creients fonamentalment amb el testimoni de la pròpia vida. 

La creu, símbol principal del cristianisme, passa de ser un instrument de suplici a la càtedra des de la qual Déu ens mostra el seu Amor. La realitat de la creu en la celebració de la Setmana Santa ens pot ajudar a contemplar-la no solament com a una cosa que hem de portar sinó, i sobretot, com “l'arbre de la vida”, en el qual descobrim que l'amor autèntic, manifestat especialment en el sacrifici, és capaç de donar un sentit profund a la nostra existència. 

En la vida de cada persona hi ha moments de èxit i moments de fracàs, moments d'alegria i de tristesa, amb els quals aprendre a madurar i fer-se forts, en definitiva, aprendre la “saviesa de la Creu”. Tenim exemples quotidians: el deteriorament de la salut quan un es va fent gran, la convivència dia a dia amb altres persones que, de vegades, pot costar, problemes en el treball professional, incomprensions de tota mena... . 

Si som verdaderament cristians ens ajudarà pensar que la creu té un lloc en la nostra vida, com la va tenir en la de Crist i en la de Maria; la creu és camí d'unió amb Jesús com va ensenyar Santa Edith Stein, en el seu llibre “La ciència de la creu” però, sobretot en la seva vida: és una santa d'origen jueu, filosofa i després carmelita, que va morir en un camp de concentració nazi donant testimoni de la fe. 

La contemplació de la Mare ens ajudarà per Setmana Santa a unir-nos al Fill en aquestes jornades doloroses que tenen un final feliç: el triomf de la Resurrecció. 
La Mare de Déu dels Dolors ens ensenya que aquesta unió amb Déu en el dolor és la pedra de toc del verdader amor, perquè l'amor no és solament un sentiment –que també l'inclou- sinó una identificació de voluntats: la nostra amb la Voluntat de Déu durant la vida quotidiana. Maria, com Crist a Getsemaní, va dir que sí al dolor, per això ningú com ella ens pot ensenyar a estimar la nostra creu de cada dia. 

La Mare de Déu dels Dolors es presenta com a especial mitjancera dels qui pateixen, com resem a la Salve “gemint i plorant en aquesta vall de llàgrimes”. 
Com va escriure el cardenal Ratzinger, després Benet XVI: “En la Mare que es compadeix han trobat els que pateixen de totes les èpoques la manifestació més pura de la com-passió divina que és l'únic consol veritable”. 

Mn. Miquel Masats i Roca