La Mare de Déu dels Dolors

Em va agradar quan en Jesús Batlle em va demanar si podia fer aquest escrit parlant una mica de la meva relació amb Besalú i la Mare de Déu dels Dolors. Em porta molts bons records, i no només per la meva devoció a la Verge, sinó també per les bones estones que he pogut passar amb els bons amics que hi tinc i d'altres que hi vaig fer. 

Ha plogut força dels del 1.979, any que vaig entrar als Manaies de Girona. Va ser per mi un fet molt especial poder formar part d'aquesta pacífica milícia que jo havia admirat des de la infantesa, quan en els meus tendres ulls es reflectia la brillantor de les cuirasses en la penombra del carrer Ballesteries, que és on anàvem a veure la processó els de casa tots els Divendres Sants. Però encara em colpia més el redoblar dels timbals i bombos que em feia estremir tot jo, i especialment el refilet dels pifres entonant la vella melodia dels manaies, que els gironins de cor portem molt endintre, amagat en un raconet de la nostra ànima de l'infant que sempre portem posat. 

No vaig tardar a aprendre a tocar aquest instrument i a fer el salt als pifres de la banda dels manaies. Allà m'hi vaig establir fins que molts anys més tard vaig deixar pas a noves generacions de gironins en aquesta grata tasca d'acompanyar la Processó del Sant Enterrament amb la vella tonada que se saben de memòria totes les pedres del barri vell de Girona i que tants gironins hem portat a dins del cor en el nostre camí de créixer per la vida. 

En tots aquests anys he tingut ocasió d'assistir a la Processó dels Dolors de Besalú tocant el pifre com a Manaia de Girona, i fins i tot com a Manaia de Besalú, cobrint una plaça vacant a la secció de pifres. 

Un dels records més grats que tinc de la meva relació amb els Manaies de Besalú, va ser quan el bon amic i company Jesús Batlle, va mostrar-me la partitura de la nova marxa dels Manaies de Besalú, composada per Bartomeu Vallmajor. Va demanar-me si podria donar un cop de mà als pifres besaluencs, col·laborant en els assajos de la nova marxa, tasca que em va fer molt il·lusió i que em vaig agafar amb ganes. Vaig tenir també al començament la inestimable col·laboració d'en Josep Maria Grosset, company pifre de Girona, i el meu admirat mestre de l'instrument. 

Són innombrables i entranyables els records que flueixen en recordar aquells vespres d'assaig, primer als locals de la piscina, més tard on feia classes el bon amic i pifre de Besalú Enric Guardiola, i al final fins i tot al menjador de casa seva, que posava a disposició dels esforçats músics. 

El moment culminant va ser la Processó dels Dolors d'aquell any, desfilant en la quietud solemne i sagrada d'aquella freda nit pels carrers de Besalú, i amb la Mare de Déu escoltant des de primera fila l'estrena de la seva marxa. Vaig tenir el privilegi de poder ser-hi i d'oferir-li la primícia d'aquelles notes tan ben posades i ben seves. 

Amb els anys, però, i amb el tràfec de la vida que ens ocupa a tots en mil coses, ha anat faltant el temps necessari per poder ensenyar la melodia a les noves generacions de pifres, que toquen de cor la vella tonada dels Manaies de Girona, però que no han tingut ocasió d'aprendre la seva marxa: la Marxa dels Manaies de Besalú. Des d'aquest aparador animo als pifres besaluencs a tornar-la assajar i poder així recuperar aquesta marxa genuïna, composada especialment per ser tocada a la Processó de la Mare de Déu dels Dolors. 

Amb el temps he tornat a Besalú tots els Divendres de Dolors que he pogut, ja no a les fileres de la banda dels Manaies, sinó darrera dels Pas de la Verge, fent-li companyia en la soledat del camí del Calvari i portant-li les alegries i les penúries de tot l'any. Que la petita llum del meu ciri sigui el símbol de la que vol ser humil pregària d'un manaia. 

Xavier Oliver i Santaeulària