La processó de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, una reflexió personal

Tots els pobles i ciutats tenen les seves festes i dies especials. A Girona, un d'aquests dies és el Divendres Sant. No s'hi respira l'ambient de diumenge, ni el d'un dia de pont, sinó aquell ambient únic del Divendres Sant. La ciutat esdevé “ocupada” des de primera hora del matí per les confraries que pugen amb els seus passos fins a la plaça de la Catedral, on s'hi estan tot el matí netejant i engalanant-los. Després, al vespre, circulant pel bell mig de la ciutat ens recorden el gran misteri dels cristians. 

Per alguns, participar a la processó consisteix a seguir una tradició familiar. Per d'altres, en canvi, és un fet cultural de la ciutat, un element més del folklore. I penso que per a molts, a més de les raons citades, bàsicament és una manifestació de religiositat. Té un component penitencial i durant el recorregut es medita i es prega amb l'acompanyament dels passos. Ja antigament, molta gent volia imitar la vida de Crist, ja fos dejunant o flagel·lant-se tal com va ser castigat ell en la passió. I també, per a reviure el Via Crucis, es feia un recorregut acompanyat de la creu, a vegades s'anava descalç i es portava una creu a coll. 

Aquestes manifestacions penitencials van originar les primeres processons. En època moderna s'aprofitaran també per a moure la fe dels fidels i com un camí cap a l'evangelització. Cada any, sento mainada que pregunta als seus pares què representen les diferents imatges dels passos. 

Ja fa molts anys, vaig anar a un Divendres de Dolors a Besalú, aquella vegada, anava a una processó d'espectador; em va sobtar el silenci, no és que a Girona no n'hi hagi, però allà hi havia un silenci que es podia tallar, els espectadors respectaven també aquest silenci, feien comentaris en veu baixa. Em van explicar que aquest dia és festa gran, i que de totes les celebracions que es fan al poble, aquesta és la més important. A les cases es fa dinar de festa major. A més, es prepara aquesta diada amb el Quinari, fent diferents actes de pietat i reflexió que ajuden als congregants a viure molt bé la festa. 

Per això, em vaig adonar que aquí el component religiós hi pesava molt. La processó esdevé una manifestació d'amor envers la Mare de Déu. Aquesta devoció s'ha covat a les famílies, hi participen grans i petits, no és flor d'un dia, es nota que també es viu durant l'any. Al pregó de l'any passat, el Prior, la Lluïsa Auguet, testimoniava la il·lusió i la joia compartida en tota família per la festa. Aquest ambient s'encomana a la gent que ho mira. 

Els diferents passos van desfilant pels carrers i és veritat que el marc arquitectònic hi ajuda molt. L'empedrat dels carrers, de les cases, a cada plaça, a cada cantonada, emmarca amb l'ajut del ciris i les torxes una sèrie d'escenes que colpeixen a l'espectador i l'ajuden a fer present el que representa cadascuna. El moment culminant és la Salve a la plaça Major, cada vegada que el sens se't posa la pell de gallina. 

El pas central, lògicament, és el de la Mare de Déu del Dolors. En el pas del Silenci de Girona, la meva confraria, s'hi representa quan Jesús troba la seva Mare camí del Calvari. A Besalú, les imatges són les mateixes: la creu, Crist i la seva Mare, però ara ja ha passat tot... La Mare ens presenta el preu de la Redempció, tu i jo hem estat comprats a gran preu. El protagonisme el té més la Mare, que en silenci aguanta un Redemptor que No té bellesa ni esclat perquè l'admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem. Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat a la sofrença. Com un al qual s'amaga la cara, l'hem menyspreat i l'hem tingut per no res . És com si tot el poble que va a la processó acompanyés a la Mare de Déu en el seu dolor, tothom està convidat a participar, a viure el dolor d'una mare que té el seu Fill mort en els braços. 

Mentre anava passant, em va venir al cap pensar que al llarg dels segles, molta gent segur que s'ha plantejat si el que es representa és veritat, molta gent haurà resat a la vista d'aquest patiment i s'haurà proposat millorar la seva vida. Molta gent haurà plorat amb llàgrimes que empenyen a una conversió i han vist consolat el seu dolor en veure el patiment de la Mare quan va perdre el seu Fill. La Mare ens parla en el seu silenci i ens presenta el seu Fill, no pas per ensenyar-nos com són de dolents els que li han fet això, més aviat volent dir-nos que això ho ha patit per tu...I tu què fas per ella? Ens recorda que per arribar a la Resurrecció cal passar abans per la Creu. No podem deixar-la sola. Com diu el papa Francesc, Crist és la cara de la misericòrdia del Pare El perdó suprem ofert a qui l'ha crucificat ens mostra fins on pot arribar la misericòrdia de Déu. Maria testifica que la misericòrdia del Fill de Déu no coneix límits i arriba a tots sense excloure ningú. 

Li adrecem l'antiga i sempre nova pregària de la Salve Regina, perquè mai no es cansi de girar vers nosaltres els seus ulls misericordiosos i ens faci dignes de contemplar el rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús. Ella, com resem a la Salve, és Reina i Mare de misericòrdia. 

Si no la coneixeu us recomano que viviu l'experiència de primera mà anant a Besalú el Divendres de Dolors. I encoratjo a tots els besaluencs a mantenir viu aquest esperit, a manifestar sense complexos, com fa segles que feu, l'amor a la Mare de Déu, amb la seguretat que la Mare ens porta sempre al Fill. 

Ramon Bosch i Baulida