Les antigües Priores de la VCMDDB

SOBRE LES ANTIGUES PRIORES DE LA VENERABLE CONGREGACIÓ DELS DOLORS DE BESALÚ

La devoció a la Mare de Déu dels Dolors de Besalú és coneguda per tots. La imatge que la representa és a l’església de Sant Vicenç. En aquesta parròquia se celebren els actes i cerimònies del Quinari i de la Festivitat de la Mare de Déu dels Dolors.

Parlar dels membres femenins i de les seves Priores és fer història. La documentació que es conserva d’aquesta venerable Congregació, des de la llunyana fundació l’any 1699, no ens dóna gaire informació sobre el tema.

L’estructura fou sempre doble: la branca masculina i la branca femenina. A la branca masculina li corresponia ser membres de la Junta d’Homes, que exercia de junta rectora de la Congregació, i ostentar el penó anualment. La branca femenina s’organitzava en una junta a part, anomenada Junta de Senyores o Dones, i desenvolupava un paper secundari: realitzava tasques de guarniment de la imatge de la Verge i de preparació de la litúrgia, i tot el que implicava el manteniment dels vestits de la processó i la neteja; preparava les novícies, i participava a la cerimònia d’entrada i de professió de congregants; visitava les congregantes malaltes; tenien cura de la caixeta de donatius situada primer a la capella dels Dolors i desprès a l’entrada de l’església, i altres tasques que han canviat en el curs del temps. Aquestes dades les trobem en el llibret “Pequeño Manual de la Venerable Congregación de Ntra. Sra. de los Dolores de Besalú”, editat l’any 1960 per M. del Pozo i que ens serveix de guió.

Els càrrecs que constaven a la branca femenina eren:

Priora

Sub-priora (Ajudava en les tasques de la Priora).

Mestra de Novícies i Sub-mestra de novícies (Preparaven les novícies).

Sagristana i Sagristana segona (Tenien cura del condicionament material de l’oratori i de la preparació de les cerimònies).

Costureres (Arranjaven els vestits).

Planxadores (Netejaven i planxaven la roba).

Infermeres (Visitaven els malalts i els vetllaven en l’agonia, portant la capelleta de la Verge).

Caminadora (Feia de comunicadora de la Junta dins i fora de la Congregació).

La Priora era nomenada amb caràcter vitalici per la Junta d’Homes de la Congregació, presidida pel Corrector, rector de la vila. Es cuidava de coordinar les funcions dels membres de la Junta de Senyores o Dones i ocupava un lloc preferent a la Processó davant del pas de la Mare de Déu, degudament acompanyada per altres membres de la Junta guarnides de mantellina i ciri.

Les tres darreres Priores han estat l’espai entremig entre una Congregació continuadora des de la fundació i el canvi històric que demanava el propi temps. Per tant, han ocupat un lloc entre dues etapes. Han intentat conservar costums, estils i maneres que foren sempre pròpies i arrelades profundament a la vila de Besalú.

La nova llibreta l’encetà com a Priora en el primer terç del s. XX Dolors Llaudes i Fort, caracteritzada especialment per la seva pietat i per la seva devoció a la Verge dels Dolors, de la qual ella portava el nom. Fou sempre a punt d’ajudar i de pregar pel qui ho necessitava. Els que encara vàrem tenir el goig de tractar-la recordem el seu caràcter senzill i afable. Morí soltera a Besalú l’any 1955.

La seva continuadora, l’any 1955, fou Maria Josefa de Ferrer i de Ferrer-Noguer, muller de Francisco del Pozo i Travy, i familiar llunyana de l’anterior Priora. Fou també la que prengué les responsabilitats pietoses familiars i, d’entre elles, la devoció a la Verge dels Dolors. La imatge dolorida presideix l’oratori familiar de la casa de Besalú on es pot venerar també la relíquia de la Vera Creu concedida a la família per Roma l’any 1846. Maria Josefa mantenia un lligam tan fort amb la Congregació dels Dolors que, veient els trasbalsos dels temps, buscà mantenir i promoure els costums més estimats, com la coneguda capelleta amb la imatge de la Verge dels Dolors, que acompanyava els congregants malalts de casa en casa, i que fou refeta. De sempre, l’assistència a la Processó anual era obligada, tot i que la major part de l’any vivia fora de Besalú i, quan la salut no li ho permetia, enviava una seva filla com a delegada. El seu càrrec de Priora fou també personalment molt estimat. Morí a Barcelona l’any 1958.

Montserrat del Pozo i de Ferrer, vídua de Lluís Mir i Clapés, fou nomenada Priora l’any 1958, substituint la seva mare. Va assolir la tasca fent un recull amb rigor històric de l’origen, la fundació, l’organització, les cerimònies d’entrada de novicis i professió de congregants, la regla de vida, les obligacions, els costums, les indulgències, la Corona Dolorosa, les lletanies i els goigs de la Congregació. Tot això va servir perquè edités l’any 1960 el “Pequeño Manual de la Venerable Congregación de Ntra. Sra. de los Dolores de Besalú”. Aquest Manual tenia la particularitat que a la primera plana s’escrivia el nom del nou congregant amb la data de l’ingrés i les signatures corresponents. La darrera Priora cada any regalà una Corona dels Dolors als nous congregants per estimular aquesta pregària, que presenta set Avemaries representant els Set Dolors de la Verge; col·laborà en les tasques que li pertocaven i representà el seu càrrec a la processó fins a la fi de la seva funció, l’any 2005.

L’any 2005 la Congregació va reformar i actualitzar la seva estructura funcional. Així, tant congregants com congregantes podrien formar part de la Junta Rectora i ser nomenats Prior i Comissaris.

Avui gaudim indistintament dels priors i les priors, i això fa que tots ens hi sentim representats, tot envoltant la Ntra. Sra. dels Dolors al seu pas processional. Les cançons, les llums, les flors, les pregàries s’allarguen com un seguici nombrós que sembla no acabar... finalment s’escolten passos ferms d’un ritme compassat que es repeteix fins altre dia, fent ressò any rere any...

Montserrat del Pozo i de Ferrer