Les il.lustracions religioses amb aquarel.la

Des de jove, m’he sentit “franciscà”. A més d’haver nascut al costat del convent dels Caputxins d’Olot, la meva família ha tingut parents frares: el p. Lluc de Batet (Joan Oliveras i Dalmau, 1900-1964) i el p. Marià d’Olot (Jordi Oliveras i Vayreda, 1928-1987). Jo mateix vaig pertànyer a l’Orde durant 20 anys. Tanmateix no havia visitat mai els “llocs franciscans”. Però a l’estiu de 2016 fra Mateu Sanclimens em va invitar a anar a Assís, juntament amb fra Oriol Castells i la Montserrat Linares, germana del Terç Orde, amb el prec que jo plasmés en dibuixos l’atmosfera que es respira en aquella petita ciutat i els seus entorns, per tal d’ajudar el lector d’aquesta Vida de sant Francesc d’Assís a situar-se en aquells paratges.

 

La veritat és que em vaig ben imbuir d’aquells mateixos paisatges que havia contemplat el sant d’Assís i dels llocs més intimistes que foren testimonis de la seva vivència espiritual. S’ha de dir que aquests llocs continuen essent gairebé idèntics com eren en l’Edat Mitjana, sobretot els carrers, les esglésies i capelles, i els eremitoris. D’aquests, vaig poder respirar el misticisme de Le Carceri, de La Verna, de Montecasale i de Le Celle, però no el de Greccio, car la nit abans d’anar-hi hi hagué un fort terratrèmol precisament en aquella zona.

 

Els dibuixos, els vaig fer “a plein air” amb retolador fi. Sempre he cregut que el dibuix fet directament, sense intermediaris, és el que surt més de dins el cor. La relació de l’espai gairebé infinit amb la petitesa del paper, esdevé un reflex de la comunió de l’ànima amb una realitat configurada pel Misteri. A cada lloc que visitàvem, buscava un racó; i, un cop assegut, refregava amb la mirada l’espai i el paper. Fra Mateu llegia el text que informava de l’experiència que sant Francesc havia tingut en aquell lloc, i jo sense alçar la mà anava dibuixant. Els dibuixos són fets sense pauses, d’un sol traç, perfilant l’entorn per fer-lo recognoscible i alhora obert als nous esperit i a noves reinterpretacions. Recordo molt especialment el dibuix de San Stefano. Des de l’interior de l’església veia com la llum entrava per la finestra i l’ombra de la creu quedava reflectida a l’interior de l’absis. Al primer banc hi havia un “àngel” (una noia) que tocava el violí. El so del violí sacralitzava l’espai i els qui érem allà. El dibuix, que en sorgí, queda curt, molt curt; però amb la mirada profunda de bon observador, hom  pot sentir-se transportat fins al cel.

 

Després de pensar-m’hi, he preferit no refer els dibuixos, sinó simplement il·luminar-los i ennoblir-los amb la llum de l’aquarel·la. Sóc conscient que aquestes il·lustracions no són finestres fidels del Francesc històric, però sí que poden ser-ho del Francesc “ressuscitat”. Aquell “Alter Christus” ha ressorgit del sepulcre i la seva olor s’expandeix per tota la humanitat. El seu esperit, el seu alè, ha revestit els llocs que va respirar, trepitjar, olorar i abraçar. Aquestes aquarel·les no pretenen il·lustrar cada pas de la Vida de sant Francesc d’Assís, sinó ajudar el lector a captar el seu esperit a través dels llocs que esperen ser visitats.

 

Miquel Oliveras i Coll