Petita història d'un penó

La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, conserva un penó vell que sortí fins l'any 1982. En aquesta data s'endreçà pel seu deteriorament com és el desgast de presidir molts anys la processó. 

El penó s'ha alçat com a símbol de la Congregació en mans d'un honorat congregant i any rere any ha fet el recorregut pels carrers de la vila. 
Aquest vell penó es salvà durant els anys de la Guerra Civil gràcies a algun devot anònim al qual avui no podem agrair aquesta tasca històrica. 

En quant a l'autoria del vell penó, jo puc donar testimoni verbal de la meva mare Maria Josepha de Ferrer (1886-1958) que sent jo molt jove, em va trametre que la seva mare Júlia (1855-1909) havia pintat el penó per a la Congregació del Dolors de Besalú. No conservem cap document escrit d'aquest fet, tampoc la Congregació del Dolors en té constància. Maria Josepha va ser priora de la branca femenina una colla d'anys, tot substituint a la anterior Dolors de Llaudes. 

El fet que el penó sigui pintat, i amb les dades i dates de que disposem, ens permeten situar l'origen del vell penó a les darreries del S. XIX i per tant, calcular que té una edat aproximada de 135 ó 140 anys. 

Segons la bibliografia de Júlia, escrita l'any 1909 pel jesuïta P. Antoni Viladevall, titulada “Un modelo de Caridad”, sabem que rebé la seva formació al Col·legi del Sagrat Cor de Perpinyà on va aprendre a pintar amb bona tècnica, com veiem a molts quadres a casa seva. Fou alumne del pintor francès William Douguerau (1825-1905). El seu quadre “La Virgen con los Ángeles” copiat per Júlia és actualment al museu de Glendale, California (USA) (disponible “on line”). La còpia és a Besalú. 

Descripció del penó: 
Mesura 82'50 Cm d'amplada per 112 Cm d'alçada. 
Els límits laterals són guarnits per una franja ampla de punta dorada. 
A baix té tres penjants acabats per serrell daurat a les puntes, i per sostenir-lo a la barra té 5 argolles de la mateixa roba que és de seda negra lluent. 
Al centre d'ambdues cares hi ha flors de color clar que recorden les margarites, amb complement verd. La llegenda diu: “CONGREGAVIT NOS IN UNUM MARAE DOLOROSA”, i a l'altre cara: “DOLORES MEI FELICI VESTEM-SUSCIPITE SERVUM”. 
A les cantonades hi veiem els símbols de la Passió com els cal·lus, el fuet i la canya, l'escala i la llança, els daus i els anagrames de Jesús Salvador i dels Servites. El conjunt és molt harmònic i elegant. 

En fer aquesta petita història del vell penó de Besalú, és ocasió de recordar a tants priors que al llarg del temps han donat continuïtat a aquest lligam espiritual i a tants congregants que és reuneixen cada any al voltant de la Verge. Els temps passen i cal no perdre la fe. És allò que dóna sentit a la nostra vida. És un do, no sols per gaudir de la seva llum, sinó també per fer-la arribar als que ens envolten. 

Montserrat del Pozo i de Ferrer