Salve, Regina, Mater Misericordiae...

Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia... Així comença el cant de la nostra Salve Regina, obra barroca, composta a mitjans del segle XIX pel músic Remigi Ozcoz de Calahorra, que ens transmet, entre d'altres, l'atribut de la misericòrdia de la Mare de Déu. 

El dia 8 de desembre de 2015, el papa Francesc va inaugurar l'Any Jubilar de la misericòrdia, que va durar fins el dia 20 de novembre de 2016, amb la butlla “Misericordiae Vultus” (El rostre de la misericòrdia). 

La paraula misericòrdia prové del llatí i etimològicament parlant significa obrir el cor al miserable. Segons la butlla del papa, la paraula Misericòrdia fins i tot revela el dogma central de la naturalesa de Déu: el misteri de la Santíssima Trinitat. 

La família és la primera escola de misericòrdia perquè s'aprèn a estimar i a perdonar. Quan s'ensenya la “Doctrina” s'empra un catecisme on hi figuren les catorze obres de misericòrdia de la tradició cristiana, que sempre cal redescobrir-les i entendre-les en la seva essència. Diferenciem les obres corporals: donar menjar al famolenc, donar beure a l'assedega't, vestir al despullat, acollir el foraster, assistir els malalts i els que estan sols, visitar els presos, enterrar els morts; de les espirituals: donar consell a qui ho necessita, ensenyar a qui no sap, corregir a qui va errat, consolar el trist, perdonar les ofenses, suportar amb paciència les persones que ens molesten, pregar a Déu pels vius i pels difunts. 

Veritablement tenim una colla de camins per pensar i actuar en el nostre viure cristià, però és fonamental no confondre la misericòrdia, que és una actitud persistent de la personalitat, amb la llàstima, que és una sensació passatgera. 

“Les obres de misericòrdia són el cor de la nostra fe”, així ho va afirmar el papa Francesc en la seva prèdica de la missa matutina celebrada a la Capella de la Casa de Santa Marta a Roma després de la pausa de Nadal. Per ell, aquest Jubileu, no només és interessant sinó necessari per a l'església per ajudar a “fer visibles els signes de la presència i de la proximitat de Déu”. El papa ens demana que girem “els ulls al Déu misericordiós i als germans” per tal de “centrar l'atenció sobre el contingut essencial de l'evangeli”. 

Celebrar el Jubileu de la Misericòrdia equival, com ha dit el papa a “posar altra vegada al centre de la nostra vida personal i de les nostres comunitats, el que és específic de la fe cristiana, és a dir, Jesucrist, el Déu misericordiós”. Per això ens ha de portar a “fer l'experiència viva i vivificant de la misericòrdia de Déu” i d'aquesta manera poder contribuir “realment en la construcció d'un món més humà” 
A la Bíblia, són moltes les vegades que apareix la paraula misericòrdia: 
“Déu, que és ric en misericòrdia ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist” (Ef2,4) “Déu compassiu i misericordiós, lent a la ira, i pròdig en amor i fidelitat” (Ex 34,6) “Déu Pare de misericòrdia” (2 Cor. 1,3) 
Com a congregants, s'hauria de tenir especial consciència del significat del Jubileu de la Misericòrdia. Davant de les carències i limitacions de cadascun, ens ha de fer passar de la resistència que sentim cap als canvis i les persones, a l'obertura, per fer possible una renovació que doni relleu a la nostra vida fent-la més humana. És fer realitat un sentiment connatural que ens porti a la compassió, la generositat i el compartir. 

Aquesta humanitat necessita misericòrdia La fragilitat del temps en que vivim fa creure que no existeix la possibilitat d'una mà que t'ajudi per tornar a posar-te dret per reprendre el camí, i moltes vegades podem creure que no ens podem tornar a aixecar. Sant Agustí va escriure: “Busca en el teu cor allò que complau Déu. Cal que esmicolis el cor minuciosament. Tems que mori perquè n'hagis fet bocins?” De fet, aquest cor esmicolat és la senyal que som conscients de la nostra necessitat de perdó i misericòrdia. 

No només hi ha les malalties socials i les persones ferides per la pobresa, per l'exclusió social i per tantes esclavituds del tercer mil·lenni; el relativisme també fereix molt les persones: tot sembla igual, tot sembla el mateix. 
Entre d'altres, un dels grans models de misericòrdia es fa present amb el que significa avui l'obra que va iniciar la beata mare Teresa de Calcuta, uns models que van contra tots els càlculs humans: donar la vida per ajudar vells i malalts, i ajudar els més pobres dels pobres a morir dignament. “Qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit” Evangeli segons sant Lluc 18, 9-14. 

Seria bo entendre que la base fonamental d'una bona actitud cristiana no es troba solsament en les pregàries i l'assistència als actes religiosos, sinó també en la pràctica dels valors cristians com les obres de misericòrdia. El moltes vegades oblidat i mig adormit examen de consciència hauria d'ajudar a reflexionar-hi. Recordem les paraules de sant Joan de la Creu: “A la nit de la vida, se'ns jutjarà sobre l'amor”. 

Jordi Juncà i Parés