Té sentit una congregació de la Mare de Déu dels Dolors?

Pensem-hi una mica. 

Congregació. És una paraula que ve del llatí i ens parla de grup, ens parla de fraternitat. En l'actualitat vivim moments d'un fort individualisme. Cadascú va a la seva. Els del costat són possibles competidors, potser veïns molestos. Podrien ser companys de treball que procuren pel seu propi interès. Ens costa avui trobar fraternitat en el sentit de vincles entre persones que suporten vents i tempestes. Construïm relacions que tenen algun interès concret. Són de fet una inversió. Dediquem temps a construir amistats que ens reportaran a curt termini algun benefici. 

Mare de Déu. Aquesta paraula encara és més difícil de fer encaixar en la nostra realitat. 
Tot el que ve de la fe té poca cabuda en la nostra societat. 
Va ser aquella persona que en l'escriptura és presentada com exemple de màxima fidelitat al voler de Déu a la terra. La vida que li va tocar viure va ser molt dura. Va viure un exili a Egipte fugint de la incomprensió del governants d'aquell territori. Va veure morir el seu fill. 

Dolor. És una vivència que cada vegada es vol fer menys present. Certament els avenços de la medicina han aconseguit estalviar molts dolors físics innecessaris. El patiment de molts malalts ha pogut ser més lleuger. Podem afirmar que en la nostra societat tenim remeis a alguns dels dolors. 

Tanmateix penso que una Congregació de la Mare de Déu dels Dolors té plena vigència. 

Penseu com jo que poder gaudir d'una amistat o una relació en la qual podem sentir una confiança plena és un privilegi que ens omple d'una gran satisfacció. Si teniu l'experiència d'una amistat on la paraula amic pren una dimensió enriquidora i transformadora, estareu d'acord amb mi que trobar un grup o una colla on ajuntem esforços per tirar endavant un projecte volgut per tots és o pot arribar a ser una experiència que ens fa millors persones. Ens permet treure el millor de nosaltres. Ens dóna l'oportunitat d'estimar i ser estimats. Estareu d'acord que aquesta és la riquesa més valuosa. 

La Mare de Déu. Us imagineu la relació de Jesús i la seva mare. Durant els anys de creixement de Jesús les complicitats que es van anar teixint. A les noces de Canà de Galilea, on Jesús és convidat amb la seva mare i alguns deixebles a un casament, Maria diu unes paraules profètiques: 

–Feu tot el que ell us digui (Jo 2, 5). 

És clar que s'adreça en aquell moment als encarregats de servir el vi als convidats, però en realitat s'adreça a tots nosaltres. Les instruccions de Maria tenen el valor d'introduir la Bona Nova de Jesús, que començarà a escampar-se a partir d'aquell miracle . 
El missatge de Jesús en el què ens parla d'amor, d'estimació, és un missatge molt potent encara avui. 

El dolor és present en tants moments de la nostra vida. Aquest any he viscut, com moltes altres persones, la pèrdua de persones properes. Amics, parents d'amics, coneguts ... Vull recordar ara una experiència dolorosa. 
La passada tardor una amiga de la família ens va deixar. En el camí de la seva vida va trobar una malaltia agressiva del nostre temps. Recordo amb quina enteresa el marit i pare dels seus fills ens parlava del procés dur que havien viscut. El dolor de la pèrdua els unia, els ajudava a recordar. Els renovava el sentit de la pèrdua. Els consolava. El dolor té un altre sentit si sabem compartir-lo. Les moltes persones que els van acompanyar van rebre el testimoni de com es pot viure el dolor d'una manera madura i noble. 

La Congregació de la Mare de Déu dels Dolors té un sentit. 
Avui ens cal fer present el missatge de Maria que ens animava a “fer tot el que ell ens digui”. Per renovar l'energia amb la que viurem les relacions amb les altres persones del nostre entorn, Per créixer a l'hora d'estimar. Per viure els moments dolorosos amb la mateixa força de la Mare de Déu. 

Salvador de Castro