Una historia de la Veracreu de Besalú

UNA HISTÒRIA DE LA VERACREU DE BESALÚ

Per a molta gent es conegut que, uns anys abans de la Guerra Civil, la Vera Creu va ser robada de l’església de Sant Vicenç i que uns anys més tard en Francesc Cambó, en un gest cap al poble de Besalú, va anar a Roma i la va restituir.

El que ningú no sap és que la Vera Creu actual, durant la Guerra Civil va estar amagada per tal d’evitar el seu robatori o destrucció, principalment com a símbol religiós.

L’exèrcit republicà, durant la retirada, cremava tots els símbols religiosos, esglésies, convents..., i totes les comunicacions i infraestructures per tal d’endarrerir l’avenç de les tropes franquistes.

En aquella època l’alcalde de Besalú era en Manel Fernàndez i Dilmé, creient i persona que sempre va procurar el millor per al poble de Besalú i la seva gent.

Una nit, d’amagat i preveient la “sort” que li esperava a la Santa Relíquia, va anar a Can Tenas, on actualment hi ha Ràdio Besalú, i la va enterrar a sota la casa. Concretament, segons ens indica avui en Jesús Docampo i Tenas (fill de la Maria Tenas), la primera nit va estar amagada al “femer de l’hort”.

Per tal de mantenir el secret, només ho va explicar a dues persones: a la seva dona, la Teresa Coromines, i a la seva neta, la Margarita Gratacós (qui us escriu aquestes ratlles).

L’avi Manel no es va equivocar, perquè les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Pere es van cremar.

La Teresa, en veure que la Vera Creu havia sobreviscut al foc i a l’espoli, va explicar a les noves autoritats el lloc exacte a on estava amagada.

Si avui tenim la Vera Creu a Besalú, va ser per la fermesa i convicció d’un alcalde republicà, quina paradoxa!! Un alcalde que va haver de fugir i viure amagat la resta de la seva vida.

Margarita Gratacós i Fernàndez