Viatge en el Temps

“Visca la Mare de Déu dels Dolors !!! “

Quan s’acosta la Setmana Santa tots els habitants de Besalú ,petits i grans, tenen un tema comú i habitual de què parlar : “ La Processó de la Verge dels Dolors “

Pels que som besaluencs, i fa temps que no hi vivim , quan arriba la Setmana Santa automàticament realitzem un viatge en el passat, en blanc i negre.

Mentalment ens traslladem en aquells moments de la nostra infantesa on no pensàvem en moltes més coses que jugar a futbol amb els nostres amics al Prat de Sant Pere ,a la Plaça de l’Ajuntament, al Firal , a les Escoles o en jugar a “ Palo-mato”, “Cuit i amagar”, “lladres i policies”, Soldats Plantats” etc.....

Els dissabtes ens trobàvem a l’espai del “Cau”, a “ L’Hogar Parroquial”(Hospital Sant Julià) on hi feien cinema, els Pastorets , teatre ,preferentment comèdies amb la gent jove del poble. El que desitjàvem era passar-ho bé , en grups i amics .........érem FELIÇOS !!!!.

Em dic Pere Gratacós i Boix , tinc 64 anys i soc el petit de 4 germans ( Miquel, Delfí, Martí i Pere ). Amb els nostres pares CINTET GRATACÓS i l’ENRICA BOIX vàrem viure entre Can Noguer (Sant Ferriol) i alguns pisos de Besalú (Can Cargol , Can Llansa, Grup Nostra Sra. del Mont... ).( Foto 1)

Pensant en aquells moments, no tinc cap mena de dubte que ha esta una de les millors etapes de la meva vida . Vaig gaudir de la millor escola de vida i dels millors MESTRES que podia tenir: “Pares i Germans” . Són referents i models que segueixo i respecto .

La meva afecció a la Processó venia de la devoció dels meus pares a la Verge dels Dolors. Aquesta estima s’incrementà veient els meus germans vestits de “Manaies” o en “la Creu i els escolans “i observar com es divertien en la Processó i en “el ressopó “. Era l’àpat que feien desprès, els organitzadors i tots els participants a Cal Tronc, a Can Quei o a Cal Parent, on menjàvem bunyols, pastes i bevíem aigua, vi dolç, vi amb porró i Cava !! Veia als meus germans tant contents quan arribaven a casa i ens explicaven als Pares i a mi el que havien gaudit ,que jo també en volia formar part !!! (Foto 2 i 3 )

La primera vegada que vaig veure la Processó era en el balcó del pis de Can Llansa . Assegut o dret, molt nerviós, per veure passar els meus germans de Manaies. Els meus pares em recordaven que havia d’estar en silenci, sobretot quan passaven pel carrer Major ! .

Recordo la primera participació al 1962,quan només tenia 4 anys. Va ser en la Processó “Petita” que es feia el Divendres Sant a la tarda, amb el meu cosí Joan Masoliver, que portàvem les “ borles” del Pendó del Prior Xavier Roca.(Foto 4)

A partir d’aquest any la participació activa a la Processó “Petita” va ser   habitual i normal en els diferents rols i necessitats que hi havia en aquells moments.

Aquesta Processó l’havien creat un grup de nois més grans que nosaltres , entre ells els meus cosins de Cal Campaner, i es volia reproduir el que feien el “Grans” i lo bé que s’ho passaven.

La Processó començava i acabava a l’Hogar Parroquial .Durant el recorregut de la Processó “Petita” hi havia uns nois que passaven el “ barretet” a la gent que estava pel carrer mirant. En acabar alguns deixaven la indumentària (cascos, llances, cuirasses....) en algunes habitacions que hi havia en l’Hogar Parroquial i altres s’ho emportaven a casa seva. Finalment tota la mainada i organitzadors ho celebràvem amb un bon berenar i contents, cap a casa i fins l’any següent!.

Recordo molt bé aquests moments previs, durant i desprès de la Processó. Eren molt intensos, emotius i plens de Felicitat!!. No ens volíem perdre la Processó per res del món !. Si calia, com ho vàrem fer més d’una vegada, ens reuníem dies abans a l’església i resàvem per que aquest divendres fes bon temps, no plogués i la Processó pogués sortir!.

Quan ens fèiem més grans participàvem activament en les dues Processons. Recordo la meva participació activa en la Processó “Solemne” el 9 d’abril de 1965, vestits llargs de blanc amb les nenes i nens de la 1era comunió.(Foto 5)

L’any següent ,al 1966, ja estava portant una bandera dels Misteris ( Improperis). A partir d’aquí la participació activa va ser freqüent en els diferents rols que necessitaven : Manaia, Estaferm ....fins el 1973 que per raons esportives em vaig traslladar a Barcelona.        (Foto 6/7)

Ara segueixo gaudint d´aquesta Processó del divendres abans del Diumenge de Rams , que es va fer per primera vegada l’any següent de fundar-se la Congregació ,el 1700, des d’una altra visió més mística i espiritual .

Impressiona molt la devoció de la gent que segueix la Processó bé als costats amb ciris o als balcons de les cases pels carrers estrets. El fervor, el silenci respectuós mentre s’escolten els tambors, el copeig de les llances dels Manaies i Estaferms amb el contacte del cop a terra ,el Cant de la Passió i la Corneta, el Cant del Miserere.......(Foto 8 )

Per molts dels assistents, el moment més esperat és la concentració a la Plaça Major. La gent es van re col·locant sota les voltes o pels voltants ,seguint les indicacions dels “arrengladors”(amb vesta),mentre van entrant a la plaça tots els components de la Processó . La majoria de balcons i finestres estan plens, en silenci i observant l’espectacle amb una visió privilegiada.

És un dels moments més emotius de la Processó. La gent pot contemplar la Verge i tots els participants a la Plaça Major . Aquí és el moment que prenen gran protagonisme Jesús i els apòstols, que formen el Cor d’Apòstols, quan sonen les primeres notes de “La Salve”.

El recolliment i silenci de la gent creen un ambient únic i molt particular. És el moment màgic on, si tanques els ulls , escoltes la Salve i et deixes transportar en el temps/espai, sents que no estàs sol. Les persones més properes, que més estimes i ja no hi són, segueixen amb tu .......... i més d’una llàgrima s’endevina en els ulls.

Pere Gratacós i Boix