Estaferms

Estaferms de Besalú

Els Estaferms de Besalú es podrien definir com el pas de la Processó dels Dolors de Besalú que acompanya la Mare de Deu, constituint la seva guàrdia personal.

D'on vénen i què representen, amb la seva vestimenta tan característica, són unes qüestions que s'han fet diversos estudiosos. Aquestes qüestions no han pogut ser contestades amb certesa.

A continuació, reproduïm el text sobre la història dels estaferms que es va elaborar amb motiu de la trobada de Manaies i Estaferms de les comarques gironines de l'any 2000, amb motiu del 300 aniversari de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú :

Es considera que els Estaferms eren com un sometent, meitat pagès meitat soldat, que quan sentien "tocar a rebato" havien d'anar a defensar el castell del Comte o de l'amo.
D'aquí ve, d'una banda, l'espardenya de beta, la faixa vermella, i la camisa blanca, que no es veuen enlloc més; i d'altra banda, la llança i el casc. L'Estaferm forma una figura especial, que recorda molt poc el guerrer, i que té més aparença de defensor o d'escorta. La podríem assimilar a la Guàrdia Vaticana....

La gent tenia a casa seva el casc i la llança, i d'aquí ve que, quan es va fundar la Congregació dels Dolors de Besalú, es va triar aquesta guàrdia dels comtes entre la gent del poble, per ser la guàrdia de la Mare de Déu dels Dolors.
De fet, segons recorden antics Estaferms, fins fa poc, cadascun d'ells es guardava la roba i els estris (les espardenyes eren pròpies) i pràcticament sortien equipats de casa seva. Fins i tot, les llances se les feien ells mateixos amb branques adequades d'acàcia, i a l'extrem que pica a terra, hi posaven una argolla de galleda de pouar, perquè la llança no s'esberlés.

En el programa de la festa dels Dolors de l'any 1992, l'escriptor gironí Joaquim Pla i Dalmau detalla tota una sèrie d'explicacions sobre els Estaferms.
Diu que, tot i la bona tasca d'alguns investigadors, no es troben notícies sobre ells, ni en l'arxiu parroquial, ni en el municipal, ni en els llibres de la Congregació. Segons Pla, hi ha qui diu que originàriament constituïen la guàrdia personal dels Comtes i que, en prova de reverència, participaven a la Processó com a acompanyament d'honor de la Verge. Si fos així, podria significar que les celebracions en honor de la Mare de Déu dels Dolors a Besalú serien anteriors en molt temps a la mateixa Congregació.
També se'ls atribueix una antiguitat dels temps del Comte Tallaferro, tot i que no hi ha documentació al respecte.

El mateix escriptor també busca el significat de la paraula ESTAFERM, que pot provenir de la significació del llatí STAFERMO, que en català vol dir "estar ferm" o fort, o ben plantat, o també de l'acceptació del "ninot de fusta rígid, giratori" que servia per a les proves d'entrenament dels cavallers medievals.
El diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover, a més del significat anterior, en l'accepció núm. 2 diu "Centurió de la processó de Dijous Sant (Empordà)".
Sigui quin sigui el seu origen i el seu significat, "felicitem-nos que, després de tants segles, continuïn existint a Besalú els Estaferms".

Així, actualment podem continuar veient les seves desfilades per les processons que, any rere any, es van succeint.

Components de la formació

Els Estaferms de Besalú estan formats per 36 persones, repartides de la següent forma:

BANDA:
6 TAMBORS
3 BOMBOS
9 FLAUTES

Tota la banda té una formació de 3x6, amb una separació clara d'espai entre els instruments de percussió (a davant) i els de vent (a darrere).

LLANCES:
16 llances, habitualment 2 fileres de 8, dretans i esquerrans segons la mà a la que porten la llança.

ESTENDARD:
A davant de tota la formació.

CAPITÀ:
Habitualment situat darrere de l'estendard, tot i que es mou lliurement per donar les ordres dels moviments.

Vestimenta

Tal i com es recull a la presentació, els vestits dels Estaferms recorden un pagès català vestit de soldat medieval.

La base del vestit: Està formada per una camisa i uns pantalons de color blanc, amb una faixa vermella, mitjons blancs i espardenyes de betes. Aquesta part de la vestimenta és igual per a tots els components de la formació, juntament amb el casc. La faixa de la cintura té un extrem que penja a un costat, i que duu brodat el cor i les set espases.

El casc: De clara inspiració medieval, és de color platejat amb una visera mòbil que tapa la cara. Té, a més, un plomall de llana vermella a la part superior i una trena, també de llana, a la part posterior de colors blanc, vermell i verd. És idèntic per a tots els components de la formació, amb l'excepció del casc del capità.

Característiques dels vestits de les llances: Els 16 llances, a més de la faixa vermella a la cintura, porten una altra faixa vermella que creua el tronc en sentit diagonal i que acaba penjant del braç contrari al que es porta la llança. Les llances són de fusta, amb la punta i la base metàl·liques.

Característiques dels vestits dels tambors i bombos: Els 6 tambors i els 3 bombos no duen la faixa diagonal al tronc. En el seu lloc, hi duen una bandolera de pell que subjecta el corresponent tambor o bombo. Els instruments són de fusta de color marró fosc, amb tensors metàl·lics negres i membrana del color de la pell.

Característiques dels vestits de les flautes: Les 9 flautes tampoc duen la faixa diagonal. El fet distintiu és una capa setinada, de color vermell. La capa penja fins la cintura i està subjectada al coll per una beta del mateix color.

L'Estendard: Va vestit igual que les flautes, amb la capa vermella setinada. A més, porta penjat al coll i espatlles una banda de pell amb un cilindre també de pell per subjectar la base de l'estendard.

El capità: Va vestit igual que les llances sense la faixa del tronc i amb una capa llarga, pràcticament fins als peus, de color vermell. El casc és el tret més característic del capità, ja que és més gros que la resta, protegint la part del coll i reposant a sobre de les espatlles.

MOVIMENTS DE LA FORMACIÓ

TIPUS DE PAS
ENCREUAMENTS
FORMACIÓ DE "4"
LA CREU
L'ACATO
DOBLE GIRADA
LA RODA

TIPUS DE PAS

Marxa lenta
Moviment 1 . Picant a terra amb la llança al mateix moment que s'avança el peu contrari.
Moviment 2 . Avançar l'altre peu a la mateixa alçada a l'hora que s'aixeca la llança per començar un nou cicle.

El pas s'inicia i es finalitza quan el capità pica 3 vegades amb la llança a terra.
Els peus van a ran de terra, pràcticament arrossegant-los, sense marcar un pas militar.
El tarannà dels Estaferms és tranquil, amb moviments sense brusquedat.
La mà contrària a la llança, cal portar-la a la panxa sobre la zona del melic i així poder repenjar la part final de la faixa a l'avantbraç.
A la marxa lenta, la banda, l'estendard i el capità caminen al ritme del bombo, amb passes lentes i poc marcades, arrossegant els peus amb un moviment continuat.
Quan s'està aturat sense avançar i encara persisteix la música o el so dels tambors, no s'ha de marcar el pas ni amb els genolls ni amb els peus.

Marxa ràpida
Moviments alternats dels peus al ritme dels tambors, sense marcar excessivament el pas amb els genolls.
Tothom inicia el pas amb el peu esquerre, coincidint amb l'inici dels tambors i després dels 3 tocs d'avís del bombo.
La llança es porta recolzada a l'espatlla, al mateix costat de la mà que l'aguanta.
Quan s'està aturat sense avançar i encara persisteix la música o el so dels tambors, no s'ha de marcar el pas ni amb els genolls ni amb els peus.

Marxa lenta sense picar
Quan les flautes toquen determinades melodies, les llances paren de picar a terra i el pas canvia. En aquest moment, la marxa de les llances és la mateixa que la de la resta de components de la formació: passos lents seguint el ritme que marca el tambor que acompanya les flautes.
Aquesta marxa es pot iniciar quan s'arrenca amb les flautes, o bé com un pas de transició des de la marxa lenta amb llances. En aquest cas, el capità és qui ordena el canvi, amb un cop de llança a terra.

ENCREUAMENTS
Es fan amb ambdues marxes, lenta i ràpida. Els encreuaments es fan a totes les cruïlles.

1.Encreuaments en forma de "X" mentre s'avança en línia recta
Pot iniciar el moviment tant el primer de la fila dreta com el primer de l'esquerra.
No cal que el capità ho indiqui.

2. Encreuament en una cruïlla amb un angle entre 10º i 90º
Sol fer-se en arribar a l'església de St. Pere, i es fa sempre amb encreuament de les dues files.
També serveix per fer un gir de 180º. És més vistós que l'anterior: mateix encreuament en "X".
La fila que té el gir al seu costat fa el desplaçament llarg, mentre que l'altra fila va provocant l'encreuament, alternat d'un en un:

3. Encreuament en una cruïlla amb un angle entre 90º i 180º
Es fa el doble encreuament, és a dir, dues vegades l'encreuament anterior:
4. Canvi de sentit per dintre Utilitzat per fer un gir de 180º en un mateix carrer, en línia recta.
Se sol fer a la plaça de la Llibertat, per tenir una bona posició per fer altres moviments, ja que permet un canvi de sentit amb poc espai.

5. Canvi de sentit, per fora
Es fa en arribar a l'església de Sant Pere, abans de l'inici de la processó.
Serveix per disposar els estaferms a l'entrada de l'església i fer un passadís per on surten els passos de la processó que són a dins de l'església.

FORMACIÓ DE "4"

Es fa amb els dos tipus de marxes, lenta i ràpida.
Es tracta de passar d'una formació de 2 files de 8 a 4 files de 4.

- Per fer-ho: Els 4 primers de cada fila es queden quiets al lloc, marcant el pas però sense avançar, i els altres passen pel costat fins que el 5è arriba a l'alçada del primer.
Una fila avança pel mig, i l'altra per l'exterior.

- Per desfer-ho: Les files de 4 de darrere es queden quietes, marcant el pas, i ara són els 4 de davant els que avancen fins a tornar a la posició de 8x2.

LA CREU

Aquesta figura se sol fer a la plaça de la Llibertat i a altres parts del trajecte suficientment amples.
La fan les 16 llances soles, amb el pas lent.

Es tracta de passar d'una formació de 2x8 a una creu amb 2 braços laterals de 3 persones, un braç anterior també de 3 i un posterior de 8, quedant 1 llança central.
Per desfer-ho, es comença a avançar i torna tothom al seu lloc. Mai no es recula.

L'ACATO

Pas introduït de nou l'any 1996, després de més de 30 anys sense fer-se.
És una figura que demostra que els Estaferms són la guàrdia de la Verge i com a tal, fan una reverència a la Mare de Deu dels Dolors.
Es fa a la plaça de la Llibertat, immediatament després del cant de La Salve.
Ho fan les 16 llances i posteriorment el capità, amb pas lent i amb el so de les flautes. Es fa un semicercle davant de la Verge, picant amb les llances, passant de la formació de 2x8 a una sola fila de 16 amb forma de mitja lluna mentre toquen les flautes.
La reverència es fa en silenci, amb la llança i el cos, doblant el tronc cap a davant i acotant el cap, al mateix temps que s'inclina la llança fins a quasi tocar amb la punta a terra.
El capità fa el senyal d'iniciar la reverència picant una vegada amb la llança.
Quan les llances estan en posició d'acatament, el capità també fa l'acatament i immediatament pica a terra de nou perquè la formació torni a aixecar les llances.
Es torna al lloc picant amb les llances novament i recobrant progressivament la posició de 2x8.

DOBLE GIRADA

Es tracta d'afegir al "creuament i girar per fora" que fem a l'església de Sant Pere, una segona girada per dins, i en sentit contrari.
Es pot fer amb tota la formació, o bé les llances soles.
La banda fa les girades per fora com sempre, sense creuar, dos a un costat i un a l'altre.
Les llances fan la girada per fora creuant i la girada per dintre, creuant o sense creuar.
Es fa en una plaça o bé en carrers amples.
Es poden fer vàries repeticions seguides, de manera que tota la formació fa un moviment circular i continu.

LA RODA

Introduït per primera vegada a la trobada de Banyoles, l'any 1998.

- Figura que fan les llances soles. Es farà en una plaça o lloc ample.
- El capità o bé l'estendard fan d'eix central de la roda.
- Es parteix de la posició de 4, i s'acaba amb la posició de 4.
- La banda ha d'estar quieta, una mica apartada, tocant. L'estendard és el centre de la roda.
- La figura final és una roda de 4 radis. Les llances han de rodar compactes. Les internes caminen amb passos petits i les externes més llargs.
- Per desfer-la, el capità farà un senyal a les 4 primeres llances, que deixaran de rodar, per seguir recte cap al lloc on espera la banda.

Formació del Cos d'Estaferms

CAPITÀ

ABANDERAT

BANDA

Tambors (6)

Bombos (3)

Flautes (9)

SOLDATS (16)

RESERVES