Records de la Mare de Déu dels Dolors

0

Quan arribes a una edat tan avançada com la meva, com que tens temps, fas reviure els records, doncs el present t'omple poc i l'esdevenidor és una incògnita. És per aquest motiu que recordo sovint les anècdotes que he viscut durant la meva existència, algunes d'elles relacionades amb la Mare de Déu dels Dolors. 

Una d'aquestes anècdotes me la va explicar el meu pare. De petit ell vivia a “can Pere Pau”. La seva mare, la Dolores, era germana d'en Peret de “can Gassies” de Juinyà. Per la matança del porc van anar a casa seva. El meu pare devia tenir 7 o 8 anys. Es van quedar a dormir en una cambra on hi havia una imatge de la Mare de Déu que, segons explicava, ocupava la meitat de l'estança. Com és natural el vailet es va impressionar tant que quasi no va poder aclucar ull en tota la nit. 

Curiosament aquesta imatge que afectà tant al meu pare és la que ara es passeja pels carrers de la vila el dia del Dolors. Potser algunes persones vinculades a la congregació no saben que aquesta imatge va ser donada per mediació del senyor Joaquim Bonet, metge i gran amic de la família Masmitjà, i que ell la va fer restaurar. He volgut explicar aquesta anècdota perquè es reconegui la generositat de la família Masmitjà. 

L'any que vaig ser nomenat prior em vaig sentir molt honrat per aquest fet. Sobretot ho vaig considerar un acte d'agraïment a la meva mare Maria, que feia poc que ens havia deixat, i a la meva àvia materna, la Pepa de ca l'Hospital, com érem coneguts en aquell temps. 

La meva mare va néixer al que avui es coneix per Sant Julià. A sobre de l'edifici actual hi havia una vivenda que servia d'hospital. Al fons del local hi havia una imatge de la Dolorosa. La meva mare m'havia explicat un munt de vegades que li agradava netejar les set espases de la Verge, per fer-les brillar més. Aquesta imatge va ser cremada sota el pont de Capellades durant la Guerra Civil, com la resta d'imatges de les altres esglésies i locals religiosos, un acte de barbàrie que jo vaig presenciar i que desitjo que no es torni a repetir mai més. 

Recordo a la meva mare vestida amb l'hàbit de la congregació quan morí la seva mare, quan feia una prometença, etc. Per tant, de petit quasi sempre la vaig veure amb el vestit negre, un cordó a la cintura i les set espases sobre el pit. La meva mare era una dona molt devota, el que en aquell temps en deien “de missa”. Tenia molta fe en la Mare de Déu dels Dolors. De petits quan la mare ens feia resar a mi i a la meva germana Lola, la pregària sempre s'acabava amb un Parenostre i tres Avemaries “amb Gloria Patri i beneïda sia per sempre la Mare de Déu dels Dolors”. Quan dèiem el rosari mentre espellonàvem també acabàvem amb la mateixa jaculatòria. I encara ara conservo el mateix costum. 

També vull recordar un altre fet que té molt a veure amb la Verge. Treballant de paleta a Sant Domingo de Palera, mentre refèiem una part del teulat del que era la vivenda, es va desprendre un tros de paret i jo vaig caure, enmig de la runa. Potser semblarà impossible que en un espai de pocs segons es puguin pensar tantes coses, però recordo que vaig pensar en la família i la xicota, i em vaig encomanar a Sant Antoni, el nostre patró, i també a la Mare de Déu del Dolors, segurament per influència de la meva mare, que quan sortia a treballar m'encomanava a la Mare de Déu. Jo, després d'un mes a la clínica vaig recuperar-me. Pels companys que treballaven amb mi vaig saber que la caiguda va ser de 11,5 metres d'alçada i el terra era empedrat. L'incògnita és perquè sóc viu. Tenia 23 anys i ara en tinc 89. 
Aquestes són algunes de les experiències i records que em lliguen a la Mare de Déu dels Dolors i que he volgut compartir amb tots vosaltres. 

Que tinguem tots molt bona festa! 

Vicenç Riu i Teixidor