El Prior

Els Priors i els Comissaris

El Prior

Des de la fundació de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú fins l'any 1739, la figura del Prior va ser cabdal per al màxim Òrgan de Govern. Era un càrrec electe que s'escollia cada any, i a les reunions seia a l'esquerra del Corrector. Tenia tantes competències executives com aquest li permetès i s'ocupava d'ordenar que es visitessin malalts i de buscar els predicadors pel Septenari. A Besalú, hom li reconeix també tasques organitzatives de la Processó.

prior1.jpg

Des del 1739, però, el Prior és el personatge que presideix tots els actes que celebra la Congregació durant l'any. Aquest càrrec és purament honorífic i simbòlic, però no pas executiu, i dura tot el temps que va des d'una Festivitat dels Dolors fins la següent. Presideix tots els actes del Quinari i porta el Penó durant la Processó del Divendres dels Dolors.

Fins al primer terç del segle XX, la forma d'elecció estava supeditada al fet que els escollits fossin un any un eclesiàstic i un any una persona laica, però la manca de vocacions va portar la Junta a oferir aquest càrrec a un Congregant que estigués en condicions de fer front a les despeses que suposa el Quinari i la Festivitat. No obstant això, en aquest darrer terç de segle s'ha optat per oferir aquest càrrec també a Congregants que ho sol.licitin, tant si poden poden fer-se càrrec ells sols de la totatiltat de les despeses, com si no ho poden fer.

La Junta elegeix per unanimitat el Prior durant el segon semestre de l'any anterior al Quinari i Festivitat dels Dolors i, posteriorment, el Corrector i el Secretari comuniquen oficialment, i per escrit, el càrrec a la persona escollida per a la seva acceptació.

Acceptat el càrrec, i arribat el Quinari, el Prior presideix tots els actes que es porten a terme. El Divendres dels Dolors, el Prior entrant i el sortint es troben a la Missa Solemne i quan acaba es desplacen en comitiva fins a la casa del prior entrant. Aquest rep el Penó de mans de l'anterior Prior i el col.loca en un lloc d'honor, on hi serà tot el dia fins al moment de la Processó. En aquests moments, el Prior fa un petit discurs en el que convida tots els vilatans a prendre part a la Festa i dóna gràcies a la Mare de Déu. El Prior presideix també els actes del Divendres i pren part activa en la Processó, ocupant un lloc d'honor al costat de la Verge Maria i al centre de la Plaça durant el cant de La Salve. Acabada la Processó, tots els assistents es dirigeixen a casa del Prior per tal que aquest pronunciï unes paraules en honor a la Verge i a la seva Festa. L'any següent, el Prior, que serà sortint, haurà de repetir el mateix gest solemne de fer lliurament del Penó al Prior entrant.

El càrrec de Prior ha esdevingut un referent a la Congregació dels Dolors de Besalú, un vertader honor i gràcia que permet als escollits entrar a formar part, amb nom propi, en la impressionant història de la Vila Comtal i de la seva Congregació.

Els Comissaris

Amb la fundació de la Congregació, els Comissaris eren persones de confiança de la Junta, comissionats per a l'organització de les festes pròpies de la Congregació, com el Septenari, el Dolors o St. Agustí. Se'ls donava carta blanca per organitzar la celebració com millor els semblés, sempre és clar, dins un ordre establert. Era habitual que embellissin la festa a partir de donatius propis.

Actualment, no essent els Comissaris sinó el Prior qui fa efectives les despeses de la Festa, aquests han passat també a tenir un càrrec purament simbòlic. Els Comissaris són set congregants que acompanyen el Prior. I són set, com set foren els Sants Fundadors i com set són els Dolors de la Mare de Déu. El Prior electe, per delegació de la Junta, nomena els Comissaris que l'acompanyaran en totes les activitats del Quinari i posteriorment del Dia dels Dolors. El Secretari, per escrit, i el mateix Prior els comuniquen el nomenament.

A LA DRETA UNA LLISTA DELS CONGREGANTS QUE HAN OSTENTAT EL CÀRREC DE PRIOR, DES DE LA FUNDACIÓ DE LA VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS L'ANY 1699

A la vista de la precedent enumeració, crida l'atenció la manca de continuïtat que es descobreix entre 1769 i 1774. El fet obeeix a la promulgació d'una reial cèdula, el 10 de gener de 1770, disposant la suspensió de totes les germandats, confraries i congregacions. La de Besalú acudí al consell suprem el 12 de juny del mateix any, posant de manifest els objectius exclusivament pietosos de l'associació i acompanyant el llibre de les constitucions del terç orde, no obtenint, però, una resolució favorable fins l'any 1774.

prior4.jpg

Una altra interrupció s'observa del 1791 al 1796. Aquesta vegada, versemblantment, per motivacions bèl·liques, almenys de 1793 al 1795. Això sembla estar en discordància amb el que narren els historiadors, en el sentit que en aquelles hostilitats l'exèrcit invasor no aconseguí penetrar a la vila. Emperò, un acord de junta de l'any 1795 diu textualment: "(Sr. Corrector:) Consideradas las presents circumstancias i cosas de esta Venerable Congregació despres de dos invasions dels francesos que tant la han saquejada i destruida; Qual funció se podrà fer en lo present añ?-Responguéren los Srs. Congregants unanimes: Que se suspenga ferla com en los antecedents añs, i axís també la professó, pues faltan tantas alajas i la matexa Ymatge de Maria Santíssima, totas precisas. Per axó que se suspenga la elecció de Comissaris per esta festivitat dels Dolors. Resta, però, encara sense explicació la falta de Prior dels dos primers anys.

Des de l'any 1808 fins als anys 1880, no es té constància dels congregants que varen ostentar el càrrec de Prior, ja que a partir de l'any 1808, i coincidint amb la Guerra de la Independència, es produeix un buit notable als llibres d'actes de la Congregació, el qual no se salva fins a la meitat del segle XIX. En el llibre-registre de congregants, tampoc no es troba constància del nom dels priors fins els anys 1880.

L'última interrupció es produeix del 1936 al 1939, a causa de la Guerra Civil Espanyola.

Priors

1699 Rnd. Pere Puig, domer de St. Vicenç
1700 Concordi Llaudes, Dr. en drets
1701 Rnd. Pere Corretger, rector de Faras
1702 Joan Vilanova, Dr. en medicina
1703 Rnd. Onofre Agustí, domer St. Vicenç
1704 no consta
1705 Rnd. Pere Pla, domer de St. Vicenç
1706 Prim Pujol, negociant
1707 Rnd. Josep Pujiura i Massià, canonge
1708 Joan Bta. Noguera
1709 Fra. Joan Bta. de Santjoan, monjo
1710 Concordi Llaudes, Dr. en drets
1711 Rnd. Pere Pla, domer de St. Vicenç
1712 Josep Coquet, Dr. en medicina
1713 Rnd. Onofre Agustí, domer de St. Vicenç
1714 Jacint Gaffas, apotecari
1715 Fra. Pere Pla, monjo
1716 Josep Salers, argenter
1717 Rnd. Benet Vila, domer de St. Vicenç
1718 Vicenç Manyach, cirurgià
1719 Fra. Josep Roig i Lluch, monjo
1720 Joan Llaudes i Benages, Dr. en drets
1721 no consta
1722 Benet Mir
1723 Rnd. Isidre Casarremona, prevere
1724 Joan Llaudes i Benages, Dr. en drets
1725 Rnd. Esteve Brugada, prevere
1726 Francesc de Zafont i Cella
1727 Fra. Nicolau Ros, monjo
1728 Damià Llinçach, causídic
1729 Rnd. Joan Oliveda, diaca St. Vicenç
1730 Bonaventura Gener, causídic
1731 Rnd. Pere Felip, prevere sagristà
1732 Pau Pujol i Fita, Dr. en drets
1733 Francesc Casellas i Serra, canonge
1734 Dr. Joan Albertí
1735 Rnd. Francesc Casadevall, canonge
1736 no consta
1737 Fra. Josep de Santjoan, monjo
1738 Narcís Clapera, causídic
1739 Fra. Manuel Prats, monjo
1740 Joan Bta. de Zafont i Cella
1741 Fra. Pere Mr. Toroella, monjo
1742 Joan Bta. de Zafont i Cella
1743 Dr. Fra. Ramon Sans, monjo
1744 Dr. Miquel Lliurella
1745 Dr. Fra Anton Bahí, monjo
1746 Pere Puig, notari
1747 Rnd. Marian d'Oriola, canonge
1748 Manuel Antentas, notari
1749 Dr. Fra Josep Sans, monjo
1750 Josep Ferrer i Noguer
1751 Rnd. Miquel Recasens, rector del Mor
1752 Josep Riera
1753 Rnd. Dr. Jeroni Ros, domer St. Vicenç
1754 Dr. Benet Boada
1755 Fra. Josep de Montero, monjo
1756 Miquel Berga, notari
1757 Rnd. Josep Pujiura i Massià
1758 Jaume Ferrer i Adroher
1759 Rnd. Pere Güell, canonge
1760 Narcís Pararols, Dr. en medicina
1761 Dr. Fra. Ignasi d'Oriola, monjo
1762 Pere Gaffas, apotecari
1763 Rnd. Miquel Costa, diaca de St. Vicenç
1764 Pere Pujol, adroguer
1765 Fra. Francesc Ferrer, monjo
1766 Anton Vila, cirurgià
1767 Rnd. Miquel Carbó, domer de St. Vicenç
1768 Joan Francesc de Zafont
1769 Dr. Fra Ignasi Vila, monjo
1774 (gener) Narcís Pararols, Dr. en medicina
1774 (nov.) Rnd. Llorenç Terradas, canonge
1775 Felicià Noguer i Vila, de Sagaró
1776 Rnd. Josep Llaudes i d'Oriola, clergue
1777 Miquel Antentas i Berga, notari
1778 Fra. Ignasi de Guanter, monjo
1779 Dr. Josep Vicenç Pujol
1780 Dr. Francesc Cabrot, canonge
1781 Anton Antentas i Berga, notari
1782 no consta
1783 Francesc Albert, mestre de gramàtica
1784 Rnd. Ramon Balcells, prevere
1785 Francesc Ferrer i Ribas
1786 Rnd. Lluís Garcia Conde, canonge
1787 Joan Llaudes i d' Oriola
1788 Fra. Josep Nouvillas, monjo
1789 Bonaventura Escatllar, adroguer
1790 Rnd. Anton Sunyer, prevere
1796 Francesc Batlle, advocat
1797 Fra. Rafael de Subrià, monjo
1798 Cristòfor d'Alva
1799 Rnd. Francesc Salvatella, organista
1800 Joan de Traver i Llorens
1801 Dr. Ramon Illa, prevere
1802 Joan Pujol, adroguer
1803 Rnd. Pere Devesa, domer de St. Vicenç
1804 Dr. Anton Sabater
1805 Rnd. Joan Casademont, prevere
1806 Joan Bta. Thió, causídic
1807 Rnd. Anton Ombravella, prevere
(*) Buenaventura Auguet
(*) Pedro Bosch
(*) Ramon Cambo de Traver
(*) Juan Güell
(*) Jaime Parella Juncà
(*) Isidro Ros Llorens
1887 Carlos Aulet Bacardí
1888 Pedro Oliveras Planas
1889 Bartolomé Bartomeu
1890 Pedro Lladó Montalat
1891 Rdo. Ramón Prat
1892 Agustín Pou Caula
1893 Miguel Cambó de Traver
1894 Vicente Vidal Boada
1895 Ramón Escatllar Teixidor
1896 Domingo Boada Rodá
1897 Andrés Mañach
1898 Miguel de Traber y de Montagut
1899 Juan Manlleu Danés
1900 Narciso Riera Illa
1901 Rdo. Ramón Olibet Serrat
1902 Francisco Collboni Tihó
1903 Juan Llaudes Fort
1904 Celso Costa Mascaró
1905 Vicente Pagés Oliveras
1906 Salvador Tremoleda
1907 José Caritg Boada
1908 Miguel Prat Reixach
1909 Juan Rosal Grelón
1910 Agustín Planas Verdaguer
1911 Agustín Escatllar Masó
1912 Emilio Grelón Bosch
1913 Simón Grau Canadell
1914 Jaime Güell Vila
1915 Francisco Cambó Batlle
1916 Rdo. Antonio Gratacós Bosch
1917 Juan Terradas Coll
1918 Juan Bosch Grelón
1919 Tomás Coll Teixidó
1920 Ramón de Traber y de Nouvillas
1921 José Prat Casademont
1922 Rdo. Jaime Ramió Bustias
1923 Jacinto Casellas Terradas
1924 Esteban Corominas Colomer
1925 Lluís Pou Riera
1926 Pedro Masmitjà
1927 Bartolomé Bartomeu Ventura
1928 Alejandro de Traver y de Nouvillas
1929 Rdo. Antonio Bassols i Ordeitx
1930 Salvador Bonet Olivet
1931 Juan Vilarrasa Serrat
1932 Fernando de Traver y de Nouvillas
1933 Jaume Grèbol Planas
1934 José Parés Roura
1935 Fulgencio Matas Clara
1936 Pedro Felip Font
1937 -
1938 -
1939 -
1940 Baldiri Corominas i Funtané
1941 Joaquim Bonet i de Bosch
1942 Ramón Juanola i Cabratosa
1943 Salvador Vilarrasa i Sicra
1944 Josep Fort i Planaferrana
1945 Lluís Tremoleda i Barbosa
1946 Mn. Damià Estela i Molinet
1947 Joaquim Gratacós i Pahissa
1948 Antoni Gratacós i Pahissa
1949 Joan Cabratosa i Font
1950 Martí Juanola i Homs
1951 Pere Roca i Viñoles
1952 Joan Torrent i Casademont
1953 Lluís Subirós i Roura
1954 Francesc Llandrich i Devesa
1955 Mateu Ros i Planells
1956 Andreu Taberner i Collellmir
1957 Mn. Josep M. Gafas i Casas
1958 Gil Blanch i Pineda
1959 Josep M. Casellas i Sacrest
1960 Francesc Damont i Juanola
1961 Domènech Quera i Petit
1962 Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló
1963 Joan Vilarrasa i Oliveras
1964 Bartomeu Plana i Collelmir
1965 Salvador Vilarrasa i Alsina
1966 Jaume Roset i Canta
1967 Pare Nolasc del Molar
1968 Francesc Viñas i Juanola
1969 Gil Adam i Orriols
1970 Lluís Vilardell i de Traver
1971 Miquel Bramon i Plana
1972 Eudald Torrent i Masó
1973 Poncio Feliu i Nicolau
1974 Niceto Abulí i Jou
1975 Miquel Vergés i Barceló
1976 Francesc Oliveras i Fauró
1977 Josep Oliveras i Fauró
1978 Josep Juanola i Tardà
1979 Josep Dósil i Freire
1980 Mn. Joan Oliveras i Galcerán
1981 Joan Juanola i Tardà
1982 Miquel Iglesias i Bartrina
1983 Vicenç Riu i Teixidor
1984 Francesc Surroca i Soler
1985 Jaume Serrat i Roura
1986 Josep Felip i Oliveras
1987 Lluís Torrent i Balateu
1988 Joan Balés i Gibrat
1989 Joan Gratacós i Fàbrega
1990 Joan Surroca i Soler
1991 Joan Banal i Gayolà
1992 Lluís Juncà i Terrades
1993 Francisco José de Mir y del Pozo
1994 Joaquim de Solà-Morales i Dou
1995 Bartomeu Guix i Torroella
1996 Pere Abulí i Fàbrega
1997 Antoni Torrent i Faig
1998 Joan Masó i Hervàs
1999 Lluís Guinó i Subirós
2000 Rvdm. Jaume Camprodon i Rovira 
2001 Pere Estañol i Carreras
2002 Francesc Ventura i Teixidor
2003 Lluís Pla i Collboni
2004 Pere Quera i Hurtós
2005 Lluís Alguerri i Teixidor
2006 Manel Ramon i Sánchez
2007 Jordi Roura i Badosa
2008 Mn. Eudald Vilà i Canal
2009 Maria Juanola i Garriga
2010 Josep Juanola i Ribera
2011 Anna Maria Gamero i Fauró
2012 Francesc Grau i Gratacós
2013 Montserrat del Pozo i de Ferrer
2014 Francesc Iglesias i Bertran
2015 Lluïsa Auguet i Vergés
2016 Sabina Oliveras i Torres
2017 Isidre Vergés i Pou
2018 Rosa Colom i Vilalta